Llenyataires

Fent Història

2008-03-10T10:54:00.000-07:00

Amics, els Llenyataires continuen la seva progressió de forma imparable i cada nou capítol que escriuen queda afegit a una història que cada vegada pinta més prometedora.

El club va ser fundat ara fa 4 anys, al febrer del 2004, i en aquest curt espai de temps, aquests homes ja s'han obert un forat a la memòria de tots aquells amb qui s'hi han hagut d'enfrontar. I el que és més important, s'han obert un forat a la memòria de les seves pròpies vides, doncs a cap d'ells se li preguntarà per quedar un divendres sense que abans li passi pel cap el compromís que el seu cor té cada setmana sobre el terreny de joc.

Pluja, fred o neu resulten inconvenients massa vanals per fer que un Llenyataire no prengui part a la cita de la setmana. I si ens hi possem: ni grips, esguinços de turmell, de dits o fisures de clavícula resulten, a hores d'ara, motiu per fer que el desig d'un home no resulti satisfet en entrar al camp a defensar uns colors que es confonen amb la sang que raja de l'esforç inapelable amb que es defensa l'escut.

I gràcies a això, la història continua.

A dia d'avui, després d'haver deixat el futbol sala sent els vigents tricampions de lliga i campions de copa per embarcar-nos en el següent capítol d'aquesta aventura, els Llenyataires han donat un altre pas que permetrà més endavant mirar enrera en el temps amb l'orgull intacte.

Un sol partit han perdut per endur-se el que representa la primera lliga aconseguida en la modalitat de Futbol 7. I no el més dur: sinó el primer. Ni tant sols ells pensaven que poguessin tenir una adaptació tant ràpida a la categoria.

No obstant, si s'ha aconseguit això, per què no seguir endavant? Mentre el cor ens ho demani, ningú serà capaç de vèncer-nos.

P.D. In Nomini Pavi. Aquesta lliga va per tu. T'esperem!!

La lliga dels homes extraordinaris

2008-02-26T02:32:00.001-08:00

Perquè és condició de vida
hem guanyat la lliga,

La lliga extraordinaria
la lliga llenyataire,

Llenyataires coneguts,
arreu besen el nostre escut,

L'escut que amb una sola crida
ens condiciona la vida.

Perquè és condició de vida
hem guanyat la lliga.

A per totes!!

2008-01-25T02:38:00.001-08:00

Estimats lectors... vists els darrers resultats a la lliga, no queda més que dir que "A per totes!!"

Si bé al darrer post en Gambus ens deia que no hem de relaxarnos i que no pas pel fet de jugar contra els últims hem d'assistir "els mínims" al partit.. jo ara us dic que ara, més que mai, i amb la feina feta de les darreres jornades, no podem afluixar.

Prou ens ha costat arribar fins on hem arribat. Aixecar la copa només depen de nosaltres mateixos. Ha quedat ben patent que som capaços de guanyar a tots els equips d'aquesta lliga (i ho hem fet) i per tant, perquè no seguir fent la feina tal i com ho hem estat fent?

Poc ens queda ja per acabar aquesta lliga.. aquesta setmana contra Quinta del Buitre, decisiu per mantenir el marge a Inter de mitente i sobretot per eliminar un possible rival per la lluita pel titol. La setmana vinent contra Mariclon Perez, coixos i inválids com deia el Xavi, pero si no hi som tots, patirem com ja ho vam fer a la primera volta, jugant amb un menys tota la segona part i aguantant com es va poder. La penúltima jornada ens trobem de nou amb els + Turbados (més del mateix que contra MAriclon) i l'última jornada, partit casi decisiu (dic casi perquè tot depen de nosaltres, de si hem complert a la perfeccio la nostra tasca i no hem deixat escapar cap punt) contra Inter de Mitente. A part d'aquests, també recordar que ens queda el partit de la segona volta contra Goma 08 i els darrers 10minuts de la primera volta (tant o més decisiu que el partit contra Inter d Mitente)

Seré sincer.. o venim tots i lluitem com els 300 (gran idea Jacobo de Poitiers :)) o bé ja ens podem acomiadar de la tant suada lliga.. perquè guanyar a Quinta del Buitre i Inter de mitente no es pas bufar i fer ampolles, i tot i guanyarlos, no serveix de res si punxessim contra Mariclon, Goma 08 o +Turbados.

Per tant, demanaria un plus d'implicació per part de tots els membres de l'equip. Que es deixin estar de novies, cines, caps de setmana al Pol Nord o mariconades i vinguin a suar la samarreta, suar l'escut dels Llenyataires. Que només es 1hora a la setmana. Compromís senyors ;)

PS: segur que dp de guanyar el titol, l'aigua de la dutxa ja no ens semblarà tant freda (recordeu?? xD).

Una de freda i una de calenta

2008-01-16T01:46:00.000-08:00

Els Llenyataires afronten enguany dues setmanes que de ben segur acabaran per determinar si les aspiracions al títol es converteixen en una possibilitat real o si bé aquestes possibilitats acabaran diluint-se enmig d'una cortina de fum en la que hauran viscut des d'un començament que, tot i pletòric, no es més que això: un començament.

Una lliga és la competició més dura i difícil que existeix. Si bé es veritat que en altres modalitats de competició es pot perdre encara que es sigui el millor equip, aquesta exigeix ser-ho per a poder guanyar-la. I no ens enganyem: el més dur que hi ha és demostrar ser el millor.

La lliga exigeix regularitat, i això implica que no es tracta de guanyar el rival perquè està per damunt en la classificació, sinó guanyar també i sobretot al que que està per sota, a fi d'evitar que aquest et passi al davant, així com també que els que estan per sobre no agafin un ampli marge de punts que resulti insalvable sortejar quan vols reaccionar.

En aquesta tesitura, l'equip es troba en una situació molt més complicada del que els seus integrants es pensen. El fet que durant bona part de la competició hagin estat, sinò matemàticament, almenys virtualment, líders en la classificació ha portat a l'equip a mirar el 15 de febrer (data en que s'enfronten a Inter de mitente) com el dia important en que es juguen la lliga. No resulta relaxant? 14 punts encara per disputar-se (la meitat de la lliga són 16) i l'equip ja pensa que aquells dos punts donen una lliga!!

Doncs millor que no ens equivoquem, perquè tot i que si que és veritat que si els pronòstics es compleixen aquell dia ens disputarem guanyar la lliga, hi ha 12 punts més en 6 partits diferents a aquell en que la podem perdre. Només és qüestió de fer números.

La situació està molt clara: guanyar partit a partit és l'única manera d'arribar a aquella data amb opcions. I quins partits són aquests? Doncs una mica de tot.

En primer lloc, guanyar a lúltim classificat aquest divendres sembla una tasca per a nens de pàrbuls perquè, si guanyem a tothom, com no hem de guanyar a una colla de coixos? Doncs, personalment, aquest partit em fa por. I suposu que entendreu que no és pel seu superpotencial ofensiu, sinó, i més aviat, per la més que possible relaxació a les files del nostre equip. Contra qui juguem? Ah!! Doncs no cal que vingui, aleshores...

I una merda que no!! Cal que recordi el resultat contra Mariclon Perez? I no oblideu que si els rivals d'aquesta setmana són coixos els de M.P. com a mínim eren minusvàlids. Però clar, si juguen molts minusvàlis contra pocs que no ho són tampoc ens hauria d'estranyar el resultat. Que eren minusvàlids, però no cadàvers!!

I si aquest partit fa por per la fredor amb que temo hi haurà a les nostres files, el següent serà, se'ns dubte, una prova de nivell que s'haurà de superar amb nota per voler aspirar al títol. I, sincerament, si no som millors que el rival, no mereixerem guanyar aquesta lliga.

Perquè per a guanyar contra La Quinta del Buitre no si val amb jugar a mig gas. Aquesta gent toca la pilota segurament molt millor que nosaltres i s'hauran de possar tots els sentits i estar a les nostres armes per contrarrestar-ho: defensa, velocitat i eficacia.

Així que, si em permeteu, deixeu de pensar en tonteries de dates en que no sabem on serem i centrem-nos en lo que toca que no és poc. No us sembla?

Himne als 300: la vertadera historia

2007-12-19T11:59:00.000-08:00

Heu sentit la història dels 300 espartans que van lluitar contra infinits perses. Altres llegendes similars existeixen amb l'exèrcit de Lusitania lluitant amb el cavaller Santiago. Avui, estimats nobles, coneixereu la vertadera història. La història en que es basen totes aquestes llegendes:

La batalla del disminuït exèrcit Llenyataire contra els malvats i superiors (en nombre) M. Perez

Set soldats esperen,
un lesionat, un malalt i cinc feres,
als M. Perez que les dents els ensenyen:
no son sols set, sinó que els superen.

"La lluita esta perduda!"
les donzelles criden cap-perdudes
"No dubteu d'Els Llenyataires!!"
el capità Gambús es fa sentir veu enlaire.

Al castell contrari, suant cansalada,
troben porta tres canons.
Però aquesta ha estat una dura batalla
"No celebreu tant, el Dani es mort"

Segon assalt, noves perspectives,
la suor es freda, com el cor.
Albert a la porta, defensant Gambus's...
la resta no veuran la lluita per enlloc.

I entra un quart,
no se sap com,
"Ho haurà fet el Jacobo?"
Què cabrón...

Gira cua
el vent en contra
"Retirada, retirada!"
"Feu algo, tanoques!"

Entren tres al nostre castell
tot i que encara no es remuntada.
Però estem amb l'aigua al coll;
Ai Déu si l'Albert fa una cantada...

El Comandant Carles s'allunya, s'allunya
se'n va on acaba el camp de batalla
"Perd el temps!" un vailet remuga
i plorarà en sentir la darrera xiulada.

Fita feta gràcies a les donzelles
que als herois animen enmig de la gesta.
I si avui som set, i si som onze?
Que tremoli "el buitre": EL REGNE ES NOSTRE!

Líders!!

2007-12-18T07:39:00.000-08:00

Si si... no bromejo... els Llenyataires, amb nomes 8 partits de lliga, ja es troben a la part més alta de la classificació.

Per a alguns lectors pot ser una notícia sense importància però, donat que: és el primer any que juguem a futbol 7, no sempre l'equip està al complet, ens falta el nostre equip de supporters femenines que teniem a Jesús Maria, el nivell dels equips es major i... sobretot... hem jugat un partit menys que el segon classificat, jo diria que es una notícia prou important com per treure-li mèrit.

Per a aquells que encara no s'ho creuen, aquí teniu una còpia de la versió oficial:

Llenyataires
La Quinta del B.
Gras Soler
Inter de mitente
Goma 08
+Turbados
Mariclon Perez
Tape Jones
Sirius

A més, afegeixo que el partit que se'ns computa com empatat amb Goma 08 està pendent de jugar els darrers 10minuts.. així que.. si l'acabéssim guanyant, encara sumariem un punt més a la classificació.

Només desitjo que les coses continuin com fins ara, que en Dani es recuperi de la lesió, que l'Àlex aguanti el que pugui amb el menisc trencat, que el pobre Pau pugui venir més sovint a jugar, que el Calvito es curi del refredat i... ah si!! el nostre trovador!! que en Jacobo reciti un vers, seguidilla o soneto abans de l'inici de cada partit, xD. És més, proposo fer un crit de guerra (similar al que fan els equips als vestidors abans de sortir al camp a jugar) abans dels partits, redactat obviament pel nostre trovador occità!! ;).

A aquest pas, acabarem jugant amb barretina per carnaval i el Xavi deixarà una destral al costat de la banqueta per si l'àrbitre no veu un clar penal sobre ell... xD

El trovador llenyataire

2007-12-17T16:09:00.000-08:00

Els trovadors eren poetes cantautors de l'edat mitjana. Cantaven en occità, un dialecte que tots hem estudiat al batxillerat (i que es llengua oficial a tota Catalunya desde l'aprovació de l'estatut d'autonomia) i el contingut de la seva lírica variaba entre les histories d'amor i les epopeies de guerra.

Avui dia els trovadors destaquen per la seva absència, com els caganers. Els Llenyataires, però, coneixedors dels costums, afers i arrels de la cultura de la nostra nació (o comunitat autònoma, pels més puristes amb la llei constitucional) han pres la decisió d'empendre, un cop per cada batalla que es lliura al camp, una descripció en vers, tal com marca l'antiga tradició.

Així, per 50 maravedís setmanals, jo, Jacobo de Poitiers, descendent de Guillem de Poitiers (busqueu a l'enciclopèdia, incultes) i educat a l'escola de l'il·lustre IES Ausiàs March, us encandilaré cada cap de setmana amb les meves mesurades paraules, amb els meus versos de vegades d'art major i de d'altres d'art menor, métriques acurades amb redondilles, romancers, sonets, seguidilles i altres formes poètiques que la mare llengua catalana ens ha servit.

Ara, estimats nobles, per tal que pugui escriure romanços a més de batalles, si us plau, lieu-vos entre vosaltres.

Victòria treballada... i molt!!!

2007-12-15T04:21:00.000-08:00

Com puc llegir en els comentaris, sembla que estigueu impacients per rebre articles setmanals aixi que.. tot i no tenir gaire temps perquè tinc la graduació de Dret a la UPF en poc mes de 2hores, satisfaré els vostres desitjos i us comentaré com va anar ahir el partit.

El partit d'ahir va ser.. com ho podria dir... mmm.. treballat, treballat i treballat. Perquè vam jugar amb els homes justos a la primera part, tot aconseguint anar al descans amb un avantatge de 3-0. Precisem que Alex té el menisc trencat, Dani tenia mal a la cama d'una lesió de fa 2 setmanes, Calvito tenia dècimes de febre i Jordi va arribar al camp tot just xiular-se l'inici del partit. Amb tot això, vam ser capaços d'avançar-nos en el marcador i deixar una avantatge de 3 gols en 25minuts.

La segona part... bufff... aqui es on va seguir i es va accentuar la paraula "treball", i sobretot "PATIMENT". En Dani va haver de marxar a la mitja part aixi que ja us ho podeu imaginar... Els germans Gambús a la defensa, Calvito i Charly al migcamp, corrent i donant voltes per tot el camp i l'Àlex com únic punta.. intentant enganxar alguna bola. Sort vam tenir de, tot i desaprofitar varies ocasions, fer el 4rt gol i deixar quasi sentenciat el partit amb el 4-0 perquè... encara no he citat que amb l'inici de la 2a part el temps es va girar i ens va bufar un vendaval en contra dels que fa por... imagineu.. jugar amb un menys, amb vent en contra i amb mig equip mig "de baixa"... us ho podeu imaginar... vam defensar "con sangre y sudor"... poc vam poder fer per evitar els 3 gols que vam encaixar en els ultims instants del partit...però sort de la nostra astúcia en perdre temps i llençar la pilota el mes lluny possible.

El resultat, 4-3 a favor dels Llenyataires. Victoria treballada, patida pero molt merescuda. Victoria en la que, donada les circumstancies no importa el resultat o els gols encaixats, sino els 2 punts que ens vam endur que ens permeten seguir presionant a La Quinta del Buitre per obtenir el liderat.

Espero que d'aqui 2 setmanes pogueu venir els que no vau poder venir ahir. Juguem contra Goma 08, aquells contra els qui vam empatar a 3 el dia del diluvi. Espero que no "us rajeu" tot i ser 28 de Desembre.. penseu que a la Premier League juguen casi el dia de Nadal, jejeje.

Espero que us vagin bé els exàmens a aquells qui en teniu i, si no ens tornem a veure fins el partit del dia 28, BON NADAL A TOTS I A TOTES!!!!

Llenyataires, allà on van, triomfen.

2007-12-10T07:58:00.000-08:00

Dificilment puc trobar una analogia amb el que està passant a l'equip de nois dels Llenyataires... Vam començar acostumant-nos a perdre, mica en mica ens vam aconstumar a marcar algun golet, després fins i tot guanyavem a equips liders com Vitoria FC (recordeu aquell 5-4??;) ), vam pujar de categoria, amb tot el que representava trobarnos amb equips que jugaven a un nivell superior... però ens hi vam adaptar perfectament, i tot i que no van ser pas lligues fàcils (recordeu la primera lliga, 3 equips empatats a punts i vam guanyar pel gol average?? sisi, jo fent de porter amb l'ultim classificat i el xavi no marcant un gol a favor de Naranja Mecanica... quins temps... ejejje), vam guanyar 3 lligues a futbol sala, imposant respecte a tots els equips amb els que ens enfrontavem.

I aquest any què? Arribem, primer partit, primera derrota, i? que algú pensava que s'anava a repetir el mateix guió que el primer any?? Per part meva no. De cap manera... el nostre equip s'ha forjat partit rere partit i tant dona que jugem a futbol sala o a futbol 7, els resultats estan ben clars. Tots els partits es compten en victòries excepte el primer, jo diria que va ser un partit de "presa de contacte".. inexperiència a un terreny de joc diferent del de Jesus MAria i adaptació a un nou sistema de joc, noves distàncies, ... (no compto l'empat que tenim perquè s'ha de jugar els ultims 10 minuts del partit contra Goma 08).

El fet es que els Llenyataires no som pas el "tipic" equip que arriba i "pringa".. ni molt menys.. estem deixant ben clara la nostra candidatura al títol de lliga i lluitarem fins l'últim minut per endur-nos-el. Tot pinta positivament, hem guanyat als líders i tenim el gol average a favor vers l'altre equip que pot tenir unes mínimes opcions al títol a part de nosaltres i la Quinta del Buitre. Nomes hem d'esperar que arribi la jornada en que descansin els líders per a que, prèvia victoria nostra, ens convertim en els actuals líders de la competició.

Tot i que encara queda mitja lliga per a que acabi la primera temporada a Futbol 7, no deixo de pensar en el dia que poguem aixecar el títol de vigents, i primers, Campions de Futbol 7 de l'Escola Pia de Sarrià.

Seguim jugant tal i com ho estem fent: forts en defensa, efectius al centre del camp i depredadors a l'àrea rival. N'estic segur que, molts, a dia d'avui, temen quan saben que juguen contra els Llenyataires...

SOS Llenyataires

2007-11-09T04:07:00.000-08:00

Sembla que ens hagi canviat la vida.

Fa uns anys tots ens preniem la vida amb calma; anavem a classe (o no), estudiavem les últimes setmanes, passavem de fer les pràctiques, sortiem cada dijous/divendres de festa, ...

Aquest any en canvi sembla com si ens haguessin canviat. Algun ha deixat de viure exclusivament de nit i es pren la vida més en serio veient tot el panorama que ens espera al futur, altres comencen una nova llicenciatura, altres un màster combinat o no amb feina, altres acaben els seus estudis, altres emprenen nous reptes professionals, ...

Podriem dir que "ja no es com abans". Els nous reptes de la vida ens fan ser més responsables però ens roben part del que fins ara era la nostra identitat. Què se n'ha fet d'aquelles nits interminables jugant al PRO a casa el Xavi o simplement filosofant de la vida??

No sé què en penseu vosaltres però es "algo" que no vull perdre perquè... què som si nomes ens convertim en màquines que treballen de 9 a 21h i que només fan que diners?

A mi personalment, l'estress de tenir classes del màster de 10h a 22h de dilluns a dijous em fa venir mal de cap, insoportable a últimes hores del dia, desitjant que arribi divendres i no pas per no nar a classe, sino perquè sé que tenim partit, que ens tornarem a veure tots i que farem el que més ens agrada; divertir-nos jugant a futbol, menjar-nos unes pizzetes a la Pizzex i potser alguna partida al nou PRO 08.

No parlo de comportar-nos com ho feiem fa un parell d'anys, sino de triar quines coses de la nostra vida estem disposats a que no desapareguin, lluitar per elles i ser persones més "humanes". Lluitem perquè mai desapareguin els Llenyataires, i si és inevitable, que sigui d'aquí a molt molt temps.

Són les 4 de la tarda, perdut entre fulls i fotocòpies de deures del màster i aqui em veieu, pensant únicament en que siguin les 23h i fer rodar la pilota de nou.

Pèrdua de la virginitat

2007-11-09T03:51:00.000-08:00

Bon dia nois/es!!

Soc l'Albert, el "Buffon" dels Llenyataires i no, no us espanteu, que no acabo de perdre la virginitat com alguns podrien pensar, sinó que aquest és el meu primer article al blog dels Llenyataires i com a tal, s'ha de celebrar (no pas amb "xurros", com altres cops, xD).

D'ara endavant tindreu algun altre article penjat al blog, i no pas perquè en Xavi es digni a augmentar el número mitjà d'articles setmanals (l'últim data de principis d'Octubre ;)), sino per nodrir amb una mica més de diversitat temàtica el nostre blog i aproftar també per pal·liar l'expectativa que tots tenim de trobar un article setmanal al nostre blog quan no el trobem (Xavi, tot va amb carinyu, xD).

Així doncs, espero que us agradin o si més no entretinguin els meus comentaris i que em critiqueu quan calgui (no val quan el Jacobo em vol fer gol en pròpia porteria, xD).

Gràcies a tots!!

Esperat Debut en Futbol 7

2007-10-04T21:16:00.000-07:00

Divendres passat els nois van debutar a Futbol 7 amb moltes ganes i poca fortuna, ja que l'un a dos final a favor de l'equip rival bé va poder ser completament a l'inversa si no hagués estat per les oportunitats errades pels nostres i per la mala sort de la defensa alhora de rebutjar pilotes (En fi, així és el futbol!!).

No obstant això, les sensacions que en vàrem extreure són prou positives com per mirar al futur pròxim amb ulls esperançadors. El resultat obtingut no és ni de bon tros l'infernal debut que molts de nosaltres esperavem, i senzillament vàrem perdre per manca d'experiència (i també de forma física, val a dir-ho).

Però aquestes mancances són lluny d'ésser insalvables, doncs el vertader problema seria que l'equip fos tècnicament incapaç de tirar els partits endavant, i gràcies a Déu, aquest no és, almenys de moment, el problema que ens ocupa.

Agafar forma física no es tracta de res més que d'anar jornada a jornada lluitant contra les nostres pròpies possibilitats i, com ja vàrem fer en futbol sala, a mitjans de temporada aquest problema ja serà cosa del passat.

Pel que fa a l'experiència, en canvi, tot i que la solució és la mateixa que en el problema anterior, val a dir que dubto molt que l'adaptació sigui tant ràpida com per poder assentar-nos al llarg de la temporada al camp amb la tranquilitat amb que ara mateix ho fem en un camp de sala. Per a aconseguir això, només queda que mantenir la calma mentre es dóna tot dins el terreny de joc per suplir la manca de coneixements tàctics en la matèria.

En aquest sentit, i sense anar més lluny, l'Albert ja m'ha comentat que en el debut la defensa estava col·locada molt lluny de la seva porteria degut a les linies del camp, que confonien la nostra defensa col·locant-se a la frontal de l'àrea (però de futbol 11!!) i això dificultava enormement la seva tasca ja que era més senzill pels rivals d'atacar-lo.

En aquest sentit, també els jugadors més avançats vàrem pecar d'inexperiència, ja que un camp de futbol 7 (i en especial aquest on juguem) és molt més gran i ample que el de futbol sala, i tot i que està bé que ens repleguem per defensar, cal tenir en consideració que així mai podrem fer un contraatac. Sinó fixeu-vos quants jugadors de cada equip aparèixen en la foto. Aquests són només un parell d'exemples del que ens ve a sobre.

Ara bé, lluny de preocupar-nos, el que hem de fer és saltar avui al camp amb la intenció de deixar-nos-hi la pell i si cal els ossos (tranquils que en Borja es recupera bé, i sinó penseu que igualment els ossos es regeneren ;) i tard o dora ja trobarem la nostra pròpia forma de jugar. Mentrestant, no us preocupeu que les victòries arribaran igualment a base de coratge, que d'això no ens en falta!!

Fitxatge Somniat

2007-10-04T20:54:00.000-07:00

A falta de veure com respon jornada a jornada l'equip, tenint en consideració que el seu estat físic ara mateix no és l'adequat, que la temporada és llarga, que de ben segur els nois hauran d'atendre diversos compromisos que els impossibilitaran estar tots en cada partit i que resulta complicat trobar fitxatges dispossats al compromís que suposa l'empresa, cal dedicar certa atenció al capítol de possibles reforços que, tot i no poder acompanyar-nos en el dia a dia, siguin una bassa important que l'equip pugui jugar en aquestes situacions.

A falta de saber si l'Oscar, l'objectiu més immediat de l'equip, ens podrà acompanyar al llarg de la temporada amb certa regularitat (doncs juga una lliga paral·lela que també es disputa els divendres), aquí us deixo algunes perles que l'Adam, jugador semiprofessional de futbol i possible incorporació de l'equip de manera esporàdica, deixa anar en els seus moments d'esbarjo.

Espero que les disfruteu

Campions de Copa

2007-10-04T20:25:00.000-07:00

Mai els nois havien participat abans en el copa que Catalonia Sports realitza a l'estiu, i es que el principal problema és la manca de personal per poder dur a terme aquesta competició amb uns mínims de dignitat.

No obstant, enguany, el nostre estimat porter ens va comunicar que, entre les seves multiples tasques com a corresponsal a Manchester, Mèxic i Eivissa, encara li restava temps i ganes com per fer front a aquesta competició, que uneix equips de les diverses lligues que ofereix Catalonia.

Dit això, possar en comú els calendaris de la resta va ser bufar i fer ampolles per veurè que erem suficients en cada partit per garantitzar resultats. Viatges, descansos o petites excursions de 1000 kilómetres (no estic exagerant) no són impediments suficients perquè els Llenyataires es presentin cada divendres al camp, plogui, nevi o fagi fred, a fer el que millor saben fer: jugar a futbol.

En aquesta tessitura, obtar a endur-se la copa no figurava dintre dels objectius marcats per l'equip en iniciar la competició, tot i que estant en una, és inevitable pensar-hi. I és que l'objectiu principal (obviament deixant de banda el veure'ns i divertir-nos plegats) anava més aviat encaminat a provar nous equips i no perdre la forma física abans d'arribar a l'inici de la temporada de Futbol 7.

Així, després de 7 temporades en 4 anys lluitant cada setmana contra equips que pràcticament podem dir la seva alineació amb noms i cognoms, la idea era veure com estava realment l'equip de forma i nivell.

I caram quina sorpresa!! Perquè guanyar jugant contra xavals de 18 anys és una cosa, però contra homes d'entre vint-i-cinc i trenta en plena forma física ja no és tant fàcil. Però els nostres Llenyataires són molt Llenyataires!! I ho van donar tot al camp perquè, tot i suar la carnsalada, en Charly es pogués endur la copa de vencedor a casa i l'equip un títol més al palmarés.

Felicitats a tots!!

Tornem amb Novetats

2007-10-04T19:36:00.000-07:00

Hola amics!! Després d'unes més que merescudes vacances, que als lectors ús han semblat eternes però que per a servidor han restat insuficients per repossar forces, tornem a estar aquí, al peu del canó, per transmetre-us de primera mà tots els moviments que afectin directa o indirectament als Llenyataires.

I és que divendres passat, els nois van inaugurar una nova temporada que promet, com a mínim, intensitat. Així que, des d'aquí, intentarem seguir el ritme que impossin i notificar-vos amb la mínima brevetat possible els afers que us incombeixin (I els que no, però dels quals volgueu estar-ne assebentats. Marujes!!)

Per aquest motiu, introduirem novetats importants a la nostra plana, com ara articles d'opinió sobre temes esportius i extraesportius que revesteixin d'interès, així com articles de "Societat Llenyataires", que perquè m'entengueu, vindria a significar la webificació d'actes culturals i socials dels membres integrants de l'equip en la seva vida quotidiana. Exemple d'això, i ja us ho avanço, seria el fet que en Pau, aquest dissabte, toca el violí en un concert que oferirà a Terrassa.

Per a donar l'abast i poder complir amb els lectors, aquesta columna que pretén ésser setmanal (a part d'actes esporàdics que es puguin ocórrer i que comportin feina extra a la redacció) serà dirigida pel nostre home del temps: Albert Castelló. Estereu d'acord en que no se'n podia ocupar millor altra persona que la citada, així que a veure si l'animeu a la tasca i portem així endavant el projecte.

Però aquesta no és la única novetat, i és que a partir d'avui divendres, data en que les noies inicien el seu nou intent de conquesta del títol en la categoria de futbol sala, les cròniques d'aquests partits les farà la Laura Ribes que, recentment Llicenciada per la Ramón Llull en Publicitat i Relacions Públiques així com membre integrant de l'esmentat equip, podrà donar una visió més propera dels mateixos.

Per si encara creieu que les novetats van en compte-gotes (lo qual no m'impresionaria, donat lo bandarres que podeu arribar a ser...), també us avanço que s'està treballant a fi de dispossar de la nostra pròpia radio avanç de final d'any. I en aquest punt vull incidir especialment per no crear malentessos. NO RETRANSMETREM ELS PARTITS PER INTERNET, sinó que simplement constarà d'un llarguíssim recopilatori de música al qual podreu accedir des d'arreu per al vostre oci (el que no descarta que si puguin intercalar algunes gravacions gracioses, per tal d'amenitzar l'estona).

Per últim, m'agradaria comunicar-vos que, tant bon punt el hosting ens ho permeti, penjarem al blog entrevistes realitzades aleatoriament als protagonistes i al públic en finalitzar els partits. De moment, però, ens haurem de conformar amb comentar els partits a la Pizzex que, d'altra banda, és un costum que no s'ha de perdre.

En fi, que ja som aquí, que la temporada ha començat i que us animem a que seguiu atentament les pròximes novetats, que prometen mantenir-vos a l'expectativa!!

Tricampions de Divisió d'Honor

2007-06-15T03:30:00.000-07:00

Que ningú ho possi en dubte!! Per fi, Els Llenyataires, són Tricampions de primera divisió. I a sobre de forma consecutiva!! Com diria un vell conegut: Que n'aprenguin!!

Així, tal com sona, els Llenyataires són per fi els nous campions de Divisió d'Honor de futbol sala. I es que en l'últim partit disputat, divendres passat, les coses pintaven bé des d'un inici.

Amb la tranquilitat que dóna jugar sabent que encara queden tres partits (contant el que s'anava a disputar) i que només n'has de guanyar un, les coses encara es van possar més vent a favor en el moment en que, l'Albert, el nostre home informació, ens va aparèixer abans del partit comunicant-nos que els Wallaroos, els únics rivals que podien impedir la fita, havien punxat.

Lluny de relaxar-se, però, els nostres tricampions (aleshores encara bicampions) van saltar a la pista a rematar la Lliga. Davant d'un equip més que serio, capaç de treure-li la tercera plaça del campionat a Muppeds, els nois van sortir amb una empenta que feia temps que no es veia.

Els clàssics resultats apretats en el nostre equip, per manca de capacitat e intenció de rematar bé la feina quan el partit es possa de cara contra equips clarament més dèbils, no va ser present en aquest cas, i no es va desaprofitar l'ocasió, sentenciant amb una fredor que fa possar la pell de gallina.

El tres a un final no reflexa amb exactitut un partit on, tot i no acabar-se d'allunyar del marcador, les oportunitats d'un i altre equip van ser molt diferents. Els Llenyataires, fidels al seu estil d'una defensa nombrosa i contundent que els ha portat a no encaixar practicament gols, van saber atacar en els moments oportuns i deixar que el rival es topés amb el que ja m'atreviria a nomenar una "muralla de contensió" per les envestides enemigues.

D'aquesta manera, només va caldre saber esperar al moment indicat i aprofitar les oportunitats que se sap, que tard o dora, acabarant apareixent. I en aquests moments va ser quan l'equip no va fallar: dos gols, que van ser contrarrestats amb un de l'equip rival, i un tercer per possar terra de per mig i la Lliga a la butxaca. Una esplèndida representació de tàctica eficient.

Ara doncs, només queda relaxar-se i gaudir d'uns últims enfrontaments on l'única cosa important que resta es assegurar el tercer "Zamora" de l'Albert (d'altra banda, difícil que ens el treguin ja que ens haurien de fer disset gols en dos partits i que els rivals no n'encaixessin cap, a més de nosaltres no marcar), i on l'única cosa que trobarem a faltar és el "passadís" amb que ens haurien de brindar els nostres rivals.

El pròxim capitol, futbol set. Mentrestant, Tricampions. Felicitats nois!!

Mica en mica s'omple la pica

2007-06-14T23:00:00.000-07:00

El partit de divendres passat de les noies no pot donar molt de que parlar, atès que al coincidir en hora amb el dels nois, aquests últims no van poder fer la respectiva tertulia al respecte.

No obstant, i bassant-me en fonts de l'equip de les noies (que d'altra banda queden més que avalades pel resultat), es va tractar d'un partit intens en el que el resultat va ser d'un a dos en contra de Les Llenyataires, però que podria haver estat a favor d'elles, tranquilament.

Lluny d'espantar-se pel fet d'afrontar un partit contra les primeres classificades (que guanyant-les a elles, ja van certificar que, matemàticament, el títol de Lliga quedaria a les seves vitrines), les noies van sortir al camp disposades a donar la campanada. L'experiència que mica en mica van adquirint a base de partits, va superar amb escreix el temor que els hi quedava després del fatídic set a zero encaixat en el partit d'anada.

Les oportunitats a una i altra porteria no van deixar de repetir-se durant tot el matx, sortint vencedores per una renta mínima les Jogo Florito, que van tenir més fortuna que unes Llenyataires que van lluitar amb ulls i dents per aconseguir un resultat favorable, tot i només disposar de titulars per afrontar tot el partit, mentre que el rival tenia suplents de sobra.

En fi, que les noies van agafant confiança i cada cop imposen més el seu respecte a unes rivals, que la temporada que s'inicia a l'octubre ja no sortiran relaxades a afrontar un partit que, i el resultat així ho confirma, va ser el que més a prop van estar de perdre.

Així, les nostres jugadores amb aquest resultat han d'adonar-se de les seves possibilitats, que a nivell tècnic no deixen res que dessitjar, i que demostra una vegada més que són un equip amb moltes possibilitats de lluitar pel títol en la pròxima temporada, ara que ja saben a que juguen. A més, els tres partits que queden haurien de servir per confirmar el seu bon estat de forma (i anímic), guanyant un partit important (dels dos següents) per tal d'arribar amb opcions a l'últim i esperat contra Cherry's Team en el que, de guanyar, es situarien en una més que meritòria quarta plaça que deixaria patent que les coses s'estan fent bé.

Per últim, d'aquest partit també cal comentar la dada, més que significativa, que suposa que la Laia, la nostra pichichi per excelència, ja hagi fet provar la seva medicina a tots els rivals contra els que ha jugat; reservant-se el millor per Cherry's Team i Lilyhammer en una cloenda de temporada espectacular en la que faria (en la seva primera temporada) que en cap equip deixessin de tenir constància de qui és i quan està sobre la pista.

Partit Commemoratiu de Despedida

2007-06-14T21:30:00.000-07:00

L'altre dia, en un dels meus moments d'inspiració, vaig prendre la decisió unilateral de concertar un partit amb el Catalonia C.F.S., equip de segona divisió profesional de futbol sala, en atenció a despedir-nos com cal del futbol sala abans de donar el salt al futbol set.

Es clar que uns supercampions com nosaltres, amb tres lligues consecutives a la butxaca i a punt de sumar tres premis també consecutius com a equip menys golejat, té, si se'm permet ser benèvol, poques sinó cap possibilitat de fer front a un equip de tant prestigi i renom com ho és el Catalonia.

No obstant, cal tenir en compte que es tractaria d'un partit amistós en el que el resultat és el de menys, i que resultaria una manera excelent per tal de despedir-nos d'un esport que ens ha portat a conéixer-nos millor i a establir relacions amistoses més enllà del terreny de joc (sense menysprear les alegries purament en el terreny esportiu, que no són poques).

Així, amb un equip de categoria, també resoldriem un dubte que, si bé no sé que n'opineu la resta, almenys a mi em resulta molest no poder resoldre: Fins a quin punt som capaços d'arribar? Realment, la resposta no me la pot donar ningú a hores d'ara, així que l'única manera de resoldre'l serà augmentant el nivell habitual, a fi de trobar algú que, resultat apart, sigui autènticament superior a les nostres possibilitats.

Aquest fet, a més, també serà útil en aquest moment per baixar-nos una mica els fums abans d'iniciar la nova aventura, atès que queda clar que el nou repte no resultarà gens fàcil i, molt menys, si no recordem el sabor de la derrota (i no us preocupeu per la més que possible pallisa, ja que realment no crec que fem més el ridícul del que va fer el Real Madrid en el seu Centenari).

Amb tot, només notificar-vos el compromís adquirit, així com remetre-us el meu entusiasme (espero que compartit) i dir-vos que abans de donar el si definitiu parlaré personalment amb cadascú de vosaltres (cal veure dates, a fi que tots hi poguem participar).

Espero que l'iniciativa sigui ben rebuda i, més, atenent a que el cost de dur-la a terme és zero, ja que és el Catalonia qui es faria càrrec dels costos de la pista i de l'àrbitre.

Atentament

Xavier Gambús Mallorquí

(jugador, capità, entrenador de l'equip femení, president, fotògraf, encarregat de la Web, etc.)

Jacobo i el Gol Fantasma

2007-06-08T04:00:00.000-07:00

Senyores i Senyors, s'ha obrat un miracle!!

En Jacobo és una peça clau de l'equip, que situat a la retaguardia, cobreix en última instància qualsevol envestida del rival, convertint-se així també en una referència quan la cosa està peluda en el terreny de joc rival i cal efectuar un pase enrera. I tot sigui dit, aquesta feina la fa molt bé i ningú ho possa en dubte.

Ara bé, igualment, ningú possa en tela de judici que el nostre Puyol és un home amb poc gol (i sincerament, crec que estic sent generós). Tant és així, que fins i tot a la pàgina hi ha una pregunta mig en broma al respecte de quants gols serà capaç de ficar en Jack aquesta temporada, desitjant tots nosaltres que almenys fos un, per tal de celebrar-ho com cal.

Doncs bé, a aquests efectes, el senyoret tenia un as amagat a la màniga: es comunica amb Déu!! Com sinó es pot explicar el que ha passat? Com pot ser que després de nou partits fent-li la broma (en els que cada cop responia amb un somriure) i sense haver marcat (almenys que algú hagi vist) a falta de tres partits per la conclusió de la temporada i, conseqüentment, de l'aposta, aparegui per art de màgia un gol en el seu compte particular? Sens dubte es tracta d'un fenòmen paranormal!!

I mira que a la pregunta s'havia arribat a especular amb coses realment inverosímils, tals com que el gol en qüestió fos de xilena, per exemple. Però, sigui de la forma que sigui, no tant sols ningú ha estat capaç de predir-ho sinó que resulta encara més espectacular que qualsevol opció de les disponibles.

Sempre li fem la broma de que juga partits diferents al que juguem la resta, atenent a la seva peculiar visió del que s'ha succeït en el terreny de joc (i vist lo vist potser té raó i ens equivoquem tots), però, sigui com sigui, el tio és capaç de complir no se sap com i, fins i tot, superar qualsevol expectativa que se li presenti. Sincerament, ens treiem el barret. Enhorabona!!

I per si quedaven dubtes...

2007-06-08T03:30:00.000-07:00

Ara ja si que es pot dir que els nois estan amb peu i mig agafant el titol, i que l'esforç dut a terme durant tota la temporada tindrà la seva compensació. I es que els nois, de guanyar demà, estarien a un sol punt de ésser matemàticament campions a falta de dos partits, i això sempre i quan "els Wallaroos" fossin capaços de guanyar els seus enfrontaments, marcant un promig de 10 gols més que els seus rivals en cada un d'ells, aproximadament, ja que de no poder no ens caldria ni puntuar (més enllà de demà).

I es que a la més que contundent victòria de la setmana passada dels nois, que no van tenir pietat dels seus rivals i els van aplastar per un resultat d'onze a dos (una altra lliçó que s'enduen els alumnes del Jacobo que, a aquest ritme, esperem que aprenguin ràpid), cal sumar-hi la inesperada derrota dels nostres perseguidors que, sense saber encara les causes que van desencadenar el resultat de 8 a 3 en contra dels citats, han renunciat pràcticament a les escasses opcions que encara els hi restaven per a impedir-nos la consecució de la tercera lliga consecutiva.

Així doncs, la situació es resumeix en que ens trobem amb quatre punts de ventatge respecte el rival més proper, que només resten tres partits per concloure la present temporada, i que en resumides comptes s'hauria de produir una desgracia molt gran per tal que en Jordi no es pugui endur el que representaria la consecució per tercer cop de la màxima competició (sent la primera en que aquesta s'anomena Divisió d'Honor).

Doncs no sembla que sigui una mala manera de despedir-se del futbol sala, no? I es que ja que hi som, no hi ha manera millor d'anar-se'n que deixant el pavelló ben alt i les coses clares: la lliga en qüestió se'ns ha quedat petita. Ja és hora, doncs, de que nois més joves i amb empenta tinguin la seva oportunitat (cosa que ha quedat suficientment demostrada que no ocurrirà mentre nosaltres hi siguem).

I pel que fa a nosaltres, això no vol dir que siguem els millors del món i que podem jugar els partits com si fossin costellades, sinó que el que cal és buscar nous objectius (com ara el futbol 7) que ens puguin reportar de nou les ganes que hi possavem en cada partit, quan ara farà tres anys i mig que vàrem començar la nostra aventura en el futbol sala. Toca donar el salt i buscar noves metes, que de ben segur resultaran complicades en un començament, però que igualment segur si treballem plegats com fins la data, acabarem aconseguint a base d'esforç i sacrifici.

Però abans de tot això, cal rematar la lliga (que per molt bé que ho tinguem, fins que els punts no ho diguin, no serà nostra), així que no si val en confiar-se i pensar que tot resta fet, perquè d'aquesta manera encara ens relaxariem massa i ens enduriem algun ensurt inesperat. Les coses estan com estan, i som plenament concients de les nostres possibilitats, però val la pena que li fotem una última empenta aquest divendres, per tal de poder encarar els examens amb tranquilitat, sabent que els divendres tindrem oportunitat de descarregar l'adrenalina acumulada durant la setmana, però sense la pressió extra de pensar que els punts esdevenen imprescindibles per tal de no deixar passar l'oportunitat de que disposem tot tirant la temporada a la basura.

Així que el partit d'aquesta setmana contra "New Team", on si no hi ha cap canvi hi serem tots (i és més que possible que totes i tots els Llenyataires coincidim per primera vegada plegats - cal dir-li al Juan, perquè fagi lloc a la pizzex ;) ens hi hem de deixar la pell en el terreny de joc per procurar endur-nos els dos punts cap a casa, i deixar-nos d'històries fins que iniciem, el Setembre que ve, una nova aventura.

Pel que fa al partit anterior, la veritat és que no va tenir gaire història. Va resultar ser un partit molt fàcil, contrariament al que els nois pensaven, i aquest fet va portar a la diferència tant abultada que figura en el marcador. La necessitat de guanyar el partit que tenien els Llenyataires els va conduir a prendres el partit molt en serio; tant, que quan se'n van adonar que la diferència ja resultava insalvable pels rivals, ja era massa tard per reduir el ritme i no ficar cullerada a la ferida del rival.

El joc de convinació de tot l'equip (que no podien més que seguir-lo amb la mirada) sumat a la bona forma mostrada per Nacho i Calvito que, amb quatre gols el primer i amb dos i cinc assistències el segon van enregistrar un dels seus millors partits, va ser clarament superior a les poques possibilitats tècniques que el rival va demostrar. Si això li sumem que l'Àlex es va retrobar amb el gol després d'uns partits de sequia, el resultat s'entén obvi.

En aquest sentit, i sense ànims de voler ofendre ningú, el joc de l'equip rival em va donar peu a creure fermement que haurien de jugar a segona divisió. D'acord que resultats així ja n'hi ha hagut més d'un tant per part nostre com d'altres a diferents rivals, però la sort que normalment acompanya resultats amb tanta diferència, no va estar present en aquest cas. Clar que els Llenyataires estaven concentrats i anaven a per totes, però no totes les oportunitats que van fer van ésser convertides, tot el contrari que el rival, que de poc més de quatre oportunitats en va convertir dues.

Potser aquest percentatge en quan a gols per oportunitats és positiu per a ells, però un equip que només és capaç d'arribar quatre cops a porteria en quaranta minuts no es mereix estar a la categoria reina. La superioritat era tant clara que l'Albert no ho volia ni veure!! I això que sempre és ell el que ens fa seguir endavant sigui quin sigui el resultat. La veritat, una pena.

La Temporada en Joc

2007-06-07T20:30:00.000-07:00

Al perdre fa 15 dies contra "las Kinder" per dos a tres, les noies es van complicar molt l'existència. Aquell partit aparentment fàcil hauria reportat dos punts que avui dia deixarien a les nostres en una còmode quarta plaça (just al mig de la taula de classificació) a falta de poques jornades, però amb els partits contra les tres primeres encara per jugar.

Aquell fet va esdevenir un punt d'inflexió a partir del qual, enlloc de mirar cap a dalt en la taula de classificacions, podent inclús aspirar a una de les tres primeres places que donen dret a copa (si bé es clar que la primera plaça ja esdevenia impossible, la diferència amb segones i terceres classificades no resultava insalvable), des d'aquell moment les noies es veuen obligades a mirar cap a la part inferior de la taula, amb el temor inclús de quedar últimes si els resultats no acompanyen.

És cert que demanar a un equip que tot just s'acaba de formar i amb nul·la experiència en futbol que quedi entre els tres primers classificats és, com a mínim, agossarat. No obstant, el potencial de l'equip bé mereix que se les tingués en consideració a obtenir una d'aquestes places, fet pel qual, tots estavem molt emocionats amb la perspectiva de que aconseguissin el que, sens dubte, resultaria una fita històrica en la de moment breu vida de la nostra entitat.

Però la realitat d'una quarta plaça no esdevè ni molt menys un mal resultat per les nostres futbolistes, que veurien com en el seu primer intent de jugar en conjunt i, perquè enganyar-nos, després de no haver practicat esport en la vida amb la conseqüent forma física que aixó comporta (potser hi hauria alguna excepció, si bé resulta una realitat per la majoria), es trobarien en la meitat de la taula després d'una primera temporada clarament caracteritzada per la irregularitat, amb perspectives d'iniciar el següent curs futbolístic amb aspiracions més ambicioses donada la confiança que aixó els reportaria.

Ara bé, per aconseguir aquesta quarta plaça, és necessita intensitat. Els partits que queden tenen pinta de ser molt durs físicament, i fora bó que l'equip els afrontés amb el temperament adeqüat a cada circumstància. En aquest sentit, resulta una clara referència el partit de la setmana passada contra "Cherry's Team". En aquest, cada integrant de l'equip va donar tot el que podia i fins i tot més (cal recordar que l'Anna una mica més i se'ns mor allà mateix, o que la Gma va estar a un trist de veure la vermella per confondre tensió amb agressió) i aquesta actitut les va portar a salvar l'empat a dos tot i que faltava la màxima artillera de les nostres.

Si la resta de partits es juguen amb la mateixa intensitat, no tinc cap dubte de que Les Llenyataires arribaran a l'últim partit (tornada contra "Cherry's Team) amb aspiracions a la quarta plaça, i serà aleshores el moment indicat per donar un cop d'afecte i demostrar que teniu, no tant sols més caràcter que elles, sinò sobretot més qualitat futbolística (que al cap i a la fi és del que es tracta), aconseguint d'aquesta manera el resultat desitjat amb la satisfacció personal que aixó comporta. Això si, Laia, aquell dia no ens fallis!! ;)

Però per arribar fins allà, no s'ha de confondre aspiracions i realitat, ja que disten un tan una de l'altra. Els tres partits que us separen de la desitjada revenja no són altres que contra les tres primeres classificades i, si ho penseu, això significa que les que van per darrera vostre jugaran entre elles amb la conseqüent suma de punts. Sense anar més lluny, aquesta setmana us plantareu contra les líders amb el temor de que si perdeu, descendrieu en la taula de classificacions fins al penúltim lloc (ja que les últimes juguen contra les penúltimes i, inclús l'empat, serviria perquè una d'elles us empatés a punts).

I aleshores que passa? Doncs res, ja que l'important és aconseguir dos puntets més abans de l'últim partit, i resulta obvi que serà més fàcil guanyar-los contra les segones o les terceres (que no són més bones que vosaltres) que no pas contra les fulminants líders. Ara, no heu d'oblidar que tot i dependre de vosaltres mateixes, els partits no es guanyen sense baixar de l'autobús, així que possar-vos penúltimes us hauria de servir per motivar-vos de cara al següent enfrontament.

Però aixó és en el pitjor dels casos!!! Perquè ningú (apart de vosaltres) pensa que aquest partit ja el tingueu perdut. I això és lo dolent, que vosaltres si que ho penseu. Perquè el que he dit sobre baixar del bus no va només per vosaltres, sinó que si les líders us volen guanyar també ho hauran de fer en el terreny de joc, i la vostra feina és intentar per tots els medis que no els hi resulti una tasca fàcil. De fet, per vosaltres resulta una gran oportunitat perquè, si ve vosaltres no conteu amb aquests punts, elles els necessiten per assegurar-se el primer lloc, i jugar sense pressió sempre és possitiu quan hi ha voluntat de fer les coses ben fetes.

Merchandising Llenyataires

2007-06-07T20:00:00.000-07:00

Bé, amics, ja tenim aquí les equipacions de les noies!! Ha costat, sobretot pels nostres amics de Futbolmania que sempre s'ho prenen tot amb una calma que fins i tot a mi em possa nerviós, però al final el resultat crec que ha estat bastant positiu.

Les equipacions han quedat més que bé (aquí ens ho enssenya la Meji, model de llenceria, apart de jugadora ;), i ara les noies ja podran gaudir-ne i defensar els colors de la nostra entitat amb un mínim de dignitat (per lo demés, caldrà veure els resultats, doncs una cosa és no fer el "papanates" anant vestit de carrer, però al cap i a la fi, el respecte te'l guanyes per com jugues). Confiem en que les coses seguiran anant bé en el terreny esportiu!!

.
A aquests efectes, hem de donar les gràcies a FL Iberia, S.A. i concretament al seu Director General, per confiar en les possibilitats d'aquest equip i patrocinar-les amb el seu producte estrella (esperem que estigui content amb els resultats i li assegurem que les noies fan tot el possible per deixar la marca en bon nom), així com a la Diana, que amb els seus "contactes" ha estat capaç de trobar una equipació maca i amb els colors de l'equip, a un preu més que raonable.

Ara que els nostres equips ja van vestits, i a fi d'ampliar la nostra gamma de productes disponibles on-line (per a peticions escriviu un comentari en qualsevol article), el pròxim moviment del nostre equip de Merchandising serà per aconseguir uns xandalls per als nois que, segons informacions pròximes, haurien d'estar a punt d'arribar (també cortesia de la Diana: altre cop, moltes gràcies).

Només em resta per informar-vos que, en aquest terreny, estem operant per tal que, passat l'estiu, l'equip disposi també d'enganxines i clauers identificatius, tot i que restem oberts a altres idees que puguin anar sorgint.

Pas de gegant cap al Títol

2007-05-22T10:31:00.000-07:00

Després de l'última dura derrota de la setmana passada contra els segons classificats, els nois han sapigut aixecar el cap amb orgull per afrontar un partit que s'esdevé crucial pel resultat de la temporada.

Així, plens de ganes, l'equip va plantar cara als tercers classificats i els va ensenyar que aquesta temporada se'ls hi ha acabat això de lluitar pel titol, podent-se conformar, tant sols, amb una tercera plaça que de ben segur els sabrà a poc després de malaprofitar l'oportunitat que han tingut de possar-se a tant sols dos punts dels líders: nosaltres.

D'aquesta manera, per la nostra part em d'estar molt satisfets, ja que ara comencem a recollir els fruits de veure com els rivals queden enrera un darrera l'altre, quedant només un d'ells amb possibilitats de privar-nos d'assegurar la revalidació per tercer cop concecutiu del títol de lliga.

A aquests efectes, però, em de tenir cura de no menysprear els rivals que ens queden d'ara endavant, a citar: Pitbulls United, New Team i División Azulgrana, a fi de poder arribar a l'últim enfrontament contra Mupeds amb la tranquilitat que dóna saber que el títol està pràcticament a la butxaca. I dic pràcticament, perquè per molt que guanyessim els tres partits que el precedeixen, a menys que Wallaroos perdi o empati un partit, no podriem ser campions perdent l'últim partit si la diferencia de gols fos favorable als segons (cosa un tant complicada perquè per molt que hagin fet més gols que nosaltres, cal tenir en compte que nosaltres som, de llarg, l'equip menys golejat).

No obstant, val la pena tenir present aquestes circunstàncies a fi de no permetre'ns el luxe de sortir relaxats en cap partit dels que resten, cosa que, no cal enganyar-nos, resulta amb bastanta freqüència a les files del nostre conjunt.

En quan al partit es refereix, val a dir que possiblement ha estat el millor que els Llenyataires han disputat en aquesta lliga, convinant bones accions amb la pilota, amb la serenitat que requereix el manteniment de les posicions del camp en partits d'aquesta trascendència.

En aquest sentit, el control del camp va ésser pràcticament sempre dels nostres i, en l'única jugada en que no va ser així, el rival va saber-la aprofitar per a transformar-la en l'únic gol del seu compte. Tot i que cal millorar aquests petits flecs que ens comporten gols n contra, cal tenir present que resulta difissilissim sinó imposible restar al 100% concentrats durant els quaranta minuts, així que cal felicitar-nos per haver aconseguit com a mínim el 95% ja que descomptant aquesta jugada desafortunada pels nostres interessos, podriem dir que no va ser el partit on hàgim fet que l'Albert tingués més feina.

Així, la primera meitat va començar amb un plantejament posicional molt bó que va aconseguir aguantar les envestides del rival amb certa facilitat, obligant-los a circular la pilota amb rapidessa i per les bandes quan sobrepassaven el mig del camp. En aquestes, quan els nostres robaven la pilota sortien disparats al contraatac resolent amb molta eficacia i possant el partit com ens interessava: tres gols a cero i amb el rival necessitat a començar a oblidar la defensa si volia aconseguir salvar ni que fos un punt.

En aquestes circumstàncies i, tot i haver encaixat un gol en una jugada puntual de desconcert en el moment d'efectuar els canvis que el rival va saber aprofitar a la perfecció, ràpidament el Nacho va sortir disparat cap a la porteria rival per efectuar una rèplica contundent que deixava altre cop les coses favorables als nostres interessos i al rival completament destrossat (ja havien suat la gota gorda per marcar un gol, com perquè ni un minut més tard aquell ja no servis per res).

Feta la feina, les jugades de contraatac es van succeir durant tota la segona part, éssent aprofitades amb escassetat donat el grandíssim desgast d'esforç físic realitzat en la primera meitat, però tornant bojos als rivals que encara van veure com un altre gol pujava al nostre marcador, sense que el seu es veiés alterat des del nostre error en la primera meitat, abans que l'àrbitre xiulés el final amb un resultat de 5 gols a 1 que ens deixa a nosaltres tocant el títol amb una mà.

El Debat: La Porteria

2007-05-09T23:00:00.000-07:00

Des d'un bon principi em vaig posicionar clarament a favor de que la porteria fos ocupada, a parts iguals, per la Gma i la Laura, a raó d'una part cadascuna en cada partit.

Al començament aquesta idea no va agradar a les implicades per les connotacions obvies que això implicava (jugar menys com a defenses o delanteres), però mica en mica la Gma va començar a cedir a ocupar-se'n a mitges amb algú altre. Aquest canvi d'opinió es va produir a mesura que s'anava jugant de portera i, veient, que tal tasca no se li donava malament, així com que podia esdevenir igualment divertit que ocupar una altra posició.

La Laura, però, ja era una altra història. Ficant-se a la porteria se sentia menys segura que la Gma i, per això, no li acabava de fer el pes la idea d'haver-se'n de fer càrrec amb certa regularitat. Així, el debat de qui se n'havia d'ocupar seguia obert i cada setmana el lloc era cobert per una integrant diferent; a citar: Diana, Marta, Mireia, Anna, etc.

No obstant, a mesura que s'han anat esdevenint els partits la situació s'ha capgirat per complet. D'aquesta manera, la seguretat de la Gma s'ha anat esvaint conseqüència d'algunes intervencions de les quals ella mateixa no se'n sentia plenament contenta (i amb això no vull dir que en fos responsable, ni molt menys), mentre que la confiança de la Laura augmentava inversament proporcional a la primera; es a dir, que sentint-se cada cop amb més confiança donades una sèrie de bones intervencions, cada cop restava més còmode ocupant aquesta posició (fins al punt de comprometres a cobrir la porteria la meitat de cada partit).

La realitat, però, dista molt del pensament d'ambdues. En aquest sentit, ni la Gma era més bona que la Laura abans, ni la Laura és més bona en el present. La porteria és la posició més problemàtica de l'equip, no només per les responsabilitats que "acarrea", sinó per la inseguretat que genera ocupar-se'n cada cop que s'encaixa un gol. En aquests moments, la sensació d'haver pogut fer quelcom més s'apodera de la guardameta, sortint del camp en aquestes situacions amb el clar pensament que no s'és la persona més idonea per a fer-se'n càrrec.

Això no té res d'estrany, però és una estupidesa confondre la culpa que la ment genera en aquests casos amb la realitat de que, aquesta posició, l'hagués ocupat millor una altra jugadora. Cada partit és diferent i el resultat varia, no en funció del dia que tingui la portera (generalment, perquè sempre hi ha la possibilitat de tenir un mal dia, que a tots ens passa), sinó en funció de la resposta de tot l'equip davant d'una situació diferent en cada enfrontament (com ho representa el fet de que el rival varia cada setmana i, que inclús sent el mateix rival, la situació esdevé diferent conseqüència de l'estat anímic i físic de les seves i de les nostres integrants). Així, cal tenir clar que no s'és millor portera que una altra perquè el resultat d'avui sigui més positiu que el d'un altre dia (ni a l'inversa).

D'aquesta manera, m'agradaria que, Gma i Laura sobretot, però també totes les altres integrants de l'equip, tinguin la certesa de que aquestes dues són les més qualificades per a ocupar aquesta plaça. Aquesta conclusió no es fonamenta en cap raó més enllà del panorama esportiu, ja que es tracta de dues noies que, ni són tant baixes i/o primes com per no poder fer front a l'embergadura de la porteria, ni són tant altes i/o grosses com perquè els seus reflexos se'n vegin perjudicats pel seu físic. A més, es tracta de dues noies aparentment dòcils, però que amaguen un caràcter molt fort que és absolutament necessari per ocupar aquesta plaça.

Així, l'única cosa que necessiten per millorar és la confiança en elles mateixes que els manca, així com el rodatge que no es produeix de cap altra manera que a base de partits. En aquest sentit, si voleu que l'equip millori a nivell de porteria (que al cap i a la fi és la base desde la que és pot començar a construir un bon projecte), només heu d'ajudar-les a que, no només tinguin confiança en elles mateixes, sinó que vegin que tenen tota la confiança de les seves companyes.

Tots Els Llenyataires

2007-05-07T23:30:00.000-07:00

Els "pompons" de la Mireia

2007-05-03T23:30:00.000-07:00

Ara ja fa molt de temps, en aquella època en que les noies començaven a parlar de la possibilitat de fer un equip femení, se li va comentar a la Mireia la possibilitat d'incorporar-se al mateix, per tal de contribuir-hi.

.
No obstant (i no sé encara si per vergonya o per qualsevol altre extrany fenòmen), la senyora Mireia va decidir unilateralment que no pensava prendre part d'aquell projecte que, per altre banda, no creia ni per un moment acabés esdevinguen-se una realitat.

Potser per aquest motiu, a més de per aludir les insistens critiques que se li venien a sobre per no comprometres amb l'equip, la Mireia va tenir una de les seves grans idees: motivar al Xavi!! Que com? Doncs fàcil, perquè sabeu sobradament que si el Borja o ell estan per la zona, més val precisar tot el possible les paraules que es deixen anar. I precisament aquesta va ser l'equivocació de la Mireia: oblidar que s'ha d'anar amb peus de plom, i donar ales a un Xavi motivat per com podia treure-li suc a les paraules de la Mireia; I cito: "Si s'acaba fent un equip de noies, jo, em COMPROMETO a animar-vos".

Doncs vaja amb la brometa!! I es que si pel que sigui en Borja o en Xavi senten una frase així de simple, no paren de donar-li voltes amb l'única finalitat de treure-li profit. Que dius que et compromets a què?- va dir un il·luminat Xavi que ja en tenia alguna pel cap. Doncs no ens ho podia posar més fàcil: compromís de la Mireia + macabra cervell dels nois per fer-li passar vergonya= bomba de rellotgeria. I així van venir els "pompons".

Però, s'ha d'admetre, que res d'això hagués estat possible sense la voluntat (tot i que a vegades induida;) de la Mireia de complir amb les barbaritats a les que es compromet per no saber graduar bé les seves paraules. En aquest sentit, només podem que felicitar-la i donar-li les gràcies per fer que els divendres siguin, si cap, encara més divertits.

I es que la brometa dels pompons va acabar causant furor!! Si, si, tal com sentiu. I tant es així que, de forma més o menys cordial, se l'ha "obligat" a repetir l'espectacle demà, en el seguent enfrontament, per tal de que els que no hi eren en el darrer en puguin gaudir (altre vegada, gràcies Mireia!!).

Però la cosa va tenir tanta gràcia, que va revolucionar tothom. En primer lloc, la brometa la van pagar cara les noies que, impossibilitades de concentrar-se per culpa de l'espectacle que es donava a la banqueta (que per bé que ho fessin les noies al camp no deixava de ser un espectacle de més embargadura) van acabar perdent el partit (i ja sé, Mireia, que tu ja ens havies avisat). En segon lloc, les noies, quan anaven a descansar a la banqueta, se sentien tant atretes pels pompons que no se'n podien estar de jugar una miqueta amb ells. A aquests efectes, només cal veure les fotos on, per una banda l'Anna (encara decent), i per un altre la Laura i la Marta (aquestes ja no tant decents) no se'n podien estar de fer l'animal una estoneta. Que, per cert, tant que es queixava la Mireia, fixeu-vos bé en la cara que posa quan la Laura i la Marta li han tret els pompons de la mà!!

En tercer lloc, l'Andrés, estava emocionat contemplant l'espectacle (i no sé si pensant en endur-se-la en una altra banda;). I es que no m'estranya, peruqè si veig a la Gma així...s'acaba el partit "ipso facto" (o almenys per ella;). Així, em va resultar un tant complicat poder-li treure la càmera de les mans per tenir fotos de les jugadores, ja que l'objectiu estava enfocat en una sola direcció. I, per últim, els pocs nois que hi havia aquell dia no sabien si, mirar un partit que no deixava de ser interessant, o centrar-se en les tonteries de torn de la Mireia.

En fi, que si algú de vosaltres, pel motiu que sigui, no va poder contemplar l'espectacle, més val que no falti a la cita de demà a les 21h al Jesus i Maria, ja que dubto moltíssim que si finalment la Mireia cedeix a tornar a animar a les noies amb els pompons ( espero que ho facis, perquè tot sigui per l'equip;), estigui disposada a seguir amb la brometa durant més setmanes. Així que, si us plau, pel vostre bé, us convido a venir i a gaudir de la millor "cheerleader" que hi haurà mai en la història de la nostre entitat!!

Salvant els mobles

2007-05-03T22:00:00.000-07:00

L'equip de nois va llançat cap a la conquesta del seu tercer títol de lliga consecutiu. I es que les xifres son prou clares i parlen per si soles: cinc partits, cinc victòries. No cal, doncs, pensar en altre objectiu que no sigui la revalidació d'un títol que ja comença a tenir sabor vermell i negre.

La veritat, però, es que les xifres sovint poden resultar enganyoses. Així, si ens fixem un per un en els resultats obtinguts, ens adonarem que, excepcions apart, la norma es guanyar practicament per la mínima i suant la cansalada per aguantar a que l'arbitre xiuli el final. Aquest fet, que com dic s'ha transformat en norma, resulta com a mínim perillós per la consecució dels objectius marcats.

En aquest sentit, si es surt a la pista pensant que s'és tècnicament i/o físicament superior al rival, per molt que pugui ésser realitat, la relaxació s'apoderarà de nosaltres fent que, partits aparentment molt fàcils, puguin esdevenir autèntics calvaris per poder sumar dos punts (a aquests efectes, només cal dir que l'últim partit el vàrem jugar contra l'últim classificat, i casi ens costa el liderat).

Es veritat, que dia rere dia apareixen noves dificultats que s'interposen en el bon funcionament de l'equip. Així, per exemple, la dependència que tenim de l'Albert o que cadascú tingui els seus plans setmanals i li resulti complicat venir, fet que reflecteix en que aquesta temporada no hàgim coincidit els mateixos integrants en cap partit (lo qualno deixa de ser curiós).

Amb això no vull dir que s'hagi de prescindir de l'Albert ni de ningú (Déu nos guard!), però el que cal es poder-ho fer. Es a dir, no dependre de la presència el divendres ni tan sols del porter, per tal de poder obtenir una victòria. Després, si resulta que hi som tots, doncs molt millor.

Tampoc formulo cap queixa al respecte dels compromisos i/o aficions dels membres de l'equip que els puguin mantenir apartats del mateix. L'únic que cal és tenir clar que any rera any serà més complicat poder quedar setmanalment (sense anar més lluny, aquest any ja hi haurà gent que acabi la carrera i, consequentment, es posi a treballar) i que al marge del compromís que ja hi ha al equip en quant a les assistències (només cal veure que ara s'avisa amb una i fins i tot dues setmanes d'antelació quan les circumstàncies ho permeten, a diferència del que sovint era "els deu minutets abans del partit") és absolutament necessari que qualsevol combinació de cinc Llenyataires tingui una conseqüència directe e inaludible: una victòria.

De ésser així, les perspectives de mantenir unit a l'equip per tal que pugui durar molts anys (per mi podeu comptar amb jugar la lliga de veterans;) augmenten de forma estrepitosa. I això, senyors, va molt més enllà de jugar quaranta minutets al futbol. Del que estem parlant és de ser capaços de qui vint anys de mirar enrere plegats, i no pensant en què se n'haurà fet d'aquell noi tant simpàtic amb qui jugàvem quan erem joves...

Partint d'aquesta base, aquesta setmana tenim (com no) un altre, encara que ja no tant desconeguda, dificultat afegida per poder sumar punts de dos en dos. I es que aquesta setmana el nostre Buffón torna a tenir un compromís que li impossibilitarà ajudar-nos en els nostres afers. I dic no tant desconeguda, perquè alguns de nosaltres ja coneixeu que el suplent és quelcom més que el senyor Molina;). Serà, doncs, una bona oportunitat per demostrar-nos que no hi ha problema sense solució, i deixar la lliga ben encarrilada quan ja s'haurà arribat a l'equador de la mateixa.

La millor amiga: La ràbia

2007-05-02T04:00:00.000-07:00

No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat, volem, volem, volem, Prou! Volem que ens parlis del partit! D'acord, d'acord, d'acord, ho sento. Se n'ha de parlar per molt que prefereixi mirar cap a un altre lloc. Doncs som-hi!

Les noies van sortir al camp amb voluntat, molta voluntat. La contundent derrota de la setmana anterior contra les primeres feia pronosticar un resultat advers al poc d'iniciar-se el matx. No obstant, les noies van sortir al camp amb molta determinació i van aconseguir plantar-se al descans vençent per 4 a 2. Aquest fet va causar sorpresa ja no només als nois, que se'n feien creus, sinó a les pròpies noies que havien propiciat aquest resultat.

Cadascuna feia la tasca que li pertocava i tot semblava anar bé. Entre l'Anna i la Cuca procuraven que la Marta, que jugava de portera, tingués poca feina. La Laura, per la seva part, va encadenar un marcatge personal a la crack de l'equip rival, convertint-se en la seva ombra i anul·lant per complet les incursions de la rival. En aquesta empresa, però, no va estar sola, ja que en tot moment la Gemma procurava ajudar-la ( això si, permetent-se fins i tot el luxe de creuar la defensa rival per anotar el que és el seu primer gol com a Llenyataira: Felicitats!!). I la Laia i la Diana, en la punta d'atac, van tornar bojes a la defensa rival amb els seus moviments amb o sense pilota, que van propiciar que la Laia anotés el primer "hat-trick" de la història de l'equip femení i, consequentment, del seu compte particular.

La segona part, però, va resultar ser massa per les nostres. A la continuitat del joc rival calia sumar-hi l'esforç físic esdevingut per les Llenyataires a la primera part, cosa que van acusar i molt en la segona. D'aquesta manera, d'un resultat positiu, es va anar baixant el ritme a l'espera que l'arbitre xiulés el final. I aquest, no arribava mai. Consequentment, les noies no van poder aguantar la renda aconseguida i es van desmontar a mesura que encaixaven un i altre gol. Fins que l'arbitre va xiular el final quan un minut abans s'acabava d'encaixar el 4 a 5 en contra.

Es normal que després d'encaixar una derrota així, la moral quedi tocada, però aquestes coses passen en el futbol i unes vegades toca perdre i altres guanyar. A més, l veritat es que la situació viscuda s'ha de veure amb un optimisme moderat, ja que tot just s'està arribant a l'equador de la lliga i l'equip no només ja aconseguit saborejar la victoria, sinó que aquesta experiencia les pot ajudar molt a consolidar-se com a bloc.

Així, la ràbia que vau viure l'altre dia en acabar el partit no s'ha de fer desaparèixer, sinó que s'ha de guardar al calaix per tornar-la deixar sortir divendres, en el proper enfrontament. La ràbia ajuda a motivar-se, i això pot ser molt útil a l'hora d'afrontar un partit que us pot tornar el somriure a la cara.

Les rivals ja us han guanyat a l'anada, en el primer partit que jugaveu juntes, i segur que pensen que aquesta setmana sumaràn dos punts més. El que no pensen es que vosaltres aneu adquirint experiència juntes a passos agegantats, i que ara és el torn d'ensenyar-lis que realment sou superiors a elles, per tal que no us tornin a subestimar mai més. En aquest sentit, si sortiu al camp tenint present les ganes que els hi teniu pel resultat de l'anada, i li sumeu la ràbia guardada de l'últim partit, segur que els hi donareu una lliçó que no oblidaràn ràpidament.

Ànims pel Partit

2007-04-27T02:00:00.000-07:00

Ara ha arribat l'hora de la veritat. Si l'altre dia es van encaixar 7 gols contra les primeres, aquesta setmana no es pot fallar davant les segones, ja que de fer-ho, pràcticament s'esgotarien les possibilitats de no quedar-vos despenjades en la taula de classificacions i, conseqüentment, s'allunyaria moltíssim la possibilitat d'acabar entre les tres primeres classificades (zona alta que dóna opcions a pujar a primera divisió).

Algunes de vosaltres (si no totes) estareu pensant que se m'ha anat l'olla, ja que ni tan sols se us ha passat pel cap la idea d'aconseguir un objectiu així. No obstant, no ho dic per dir. Al igual que els demés companys vostres de l'equip masculí, he vist amb els meus propis ulls com us moveu pel camp en les diferents posicions que ocupeu i, vist lo vist, ho he analitzat tinguent en consideració la taula de classificacions de la vostra lliga, fixant-me resultat per resultat en tots els partits de les vostres rivals.

En aquest sentit, no tinc perquè enganyar-vos. Tots els partits seran complicats de guanyar (i quan dic tots, incloc el partit de tornada amb les que vàreu guanyar 5-0). No obstant, el fet que siguin complicats l'única cosa que significa és que la lliga és igualada i que qualsevol equip pot obtar al segon lloc de la classificació. I dic el segon, perquè soc el primer en admetre (i dubto que algú de vosaltres tingui els ovaris de negar-m'ho) que les noies contra les quals vàreu jugar en el darrer partit estan en un nivell molt per sobre de la resta. I bé, aixó crec que no us hauria de preocupar, perquè primer s'han de fer altres coses que fixar-se en guanyar aquell equip.

L'objectiu que ara mateix haurieu de tenir ben present dintre els vostres caps és el d'anar guanyant partit a partit, sense mirar més enllà ni preocupar-se excesivament dels resultats de les vostres rivals. Aixó ja ho he fet jo i, si us asseguro que podeu guanyar, és perquè realment podeu. Amb això el que vull fer-vos entendre és que no s'ha de sortir al camp amb la filosofia de: a veure quants ens en foten avui..., sinó que heu de sortir a donar el màxim de vosaltres mateixes, que us juro que és molt més del que necessiteu per vèncer. I si després es perd, no crec que ningú se senti malament amb si mateixa (més enllà de pensar en alguna jugada puntual i l'error que pogueu haver comés en la mateixa), sinó que notareu una sensació que permeteu-me que dubti que alguna de vosaltres hagi experimentat en aquest sentit: el sentiment d'haver-ho donat tot.

I si parlem de mirar partit a partit, només podem fer una cosa: centrar-nos en el d'avui. Aquest pot ser un repte bastant elevat per un equip tant jove, però resulta necessari que no us considereu inferiors a les rivals. Quan aquestes us mirin buscant por en les vostres cares per tal de tenir seguretat en elles mateixes i no la trobin, començaran elles a tenir-ne. I es que el partit es comença a jugar abans que la pilota es posi en joc (és imprescindible sortir així al camp).

Per lo demés, les feines de totes vosaltres es veuran multiplicades en aquest partit, ja que la Mireia no podrà estar al vostre costat recolzant-vos (i sabeu tan bé com jo que és un pilar fonamental en la vostra defensa). Però això no us ha de fer sentir menys segures, sinó que ho heu de veure com una oportunitat per aprendre a compenetrar-vos entre les demés. El fet que no hi sigui ficarà les coses més difícils, però d'altra banda farà que el següent partit resulti més fàcil, ja que quan la tingueu al costat de nou, notareu la vostra millora.

Pel que fa a l'atac, (Laia i Diana) sento dir-vos que, per variar, la responsabilitat que la bola acabi dintre la red rival és únicament vostra. Sabeu circular la pilota i encarar els rivals, així que l'única cosa que haurieu de recordar en saltar al camp és que sou dues, ja que moltes vegades podrieu fer-li un pase a la vostra companya que xutaria sola davant la portera. Aprofiteu la superioritat numérica, perquè sobretot a la segona part, les rivals no estaran per baixar a defensar. A més, recordeu algo que sembla lògic però que quan surts al camp acostumes a oblidar: si no xutes, no marques. En resum, mireu el possible pase i, sinó es veu clar, millor xutar de lluny que no xutar!!

A les demés, no penseu que perquè no us he mencionat en particular la vostra tasca no resulti important pel partit, ja que quan deia donar-ho tot em referia a totes vosaltres. El fet que parli específicament d'alguna de vosaltres és perquè considero que resulta el més important a solucionar en un primer terme perquè això quedi reflexat en els resultats que aconseguiu. Ja veureu com mica en mica us aniré donant consells específics a cadascuna de vosaltres (sempre que m'ho permeteu;)

En fi noies, que ja ha arribat l'hora d'aplicar la teoria, així que feu el que pogueu i, sobretot, divertiu-vos!!!

Per fi ja tenim les Copes!!

2007-04-25T03:00:00.000-07:00

Ja era hora!! La veritat és que s'han fet esperar, però les copes guanyades pel nostre equip masculí en la primera lliga ja estan aquí!! I es que, una mica més, i ens les han de donar juntament amb les que guanyarem en la lliga d'enguany ;) Com es passen!! Però bé, no ens queixem perquè mica en mica les estanteries de tots els integrants de l'equip van quedant plenes de fantàstics records que el dia de demà mirarem amb orgull. De fet, a hores d'ara només en Jordi (que de ben segur ja no figurarà en aquesta llista d'aquí dos mesos), en Charly, en Nacho i en Calvito no dispossen d'una copa en les vitrines de casa seva. Això, però, és un tema que no els hi hauria de preocupar excessivament, ja que si la feina se segueix fent com fins ara, no tardaran en sumar-se al club.

Pel que fa a aquestes copes, cal recordar que es van guanyar com a autèntics campions. En tota la lliga els nostres rivals només van aconseguir treure'ns dos empats, als quals cal sumar-hi la derrota que van patir els nostres en la última jornada de la mateixa, quan la lliga ja feia 4 setmanes que matemàticament ens pertanyia i el segon classificat estava (en la última jornada) a 10 punts dels campions. Queda clar, que en aquestes circumstàncies, la concentració del nostre equip no podia ésser molt elevada, de manera que podem perdonar-los per no fer "un pleno al quinze".

L'altra copa obtinguda, i ni de broma menys important, és la segona consecutiva que ens acredita com l'equip menys golejat del campionat. Aquesta fita és se'ns dubte fruit d'un treball col·lectiu que va desde la pressió que exerceix la primera linia d'atac de l'equip, passant per la no gens fàcil compenetració i pressió de la linia defensiva i finalitzant en un sol home, l'Albert, que resulta ser la millor garantia quan les demés linies han estat corrompudes. En aquest sentit, cal no menyprear el significat d'aquest títol que l'Albert ja pot mostrar orgullós a les seves vitrines, donat que, sinó completament, almenys en la seva majoria la consecució d'aquest títol (i, conseqüentment, el funcionament de la tasca defensiva de l'equip) són la clau principal per entendre que els títols de lliga acabin sovint en el sí del nostre club.

Doncs bé, després d'això, només desitjar al Pau i a l'Albert que gaudeixin dels trofeus obtinguts, així com felicitar a tot l'equip en general per la tasca realitzada i motivar-los per tal que continuin per aquest camí, fent les coses com Déu mana: col·leccionant copes de futbol sala i preparant-se per donar el salt definitiu al futbol set. Enhorabona Nois!!

Novetats Equipació Noies

2007-04-25T01:30:00.000-07:00

Bé, senyoretes!! Que sapigueu que esteu de sort, ja que en principi la setmana entrant ja disposareu de les vostres equipacions degudament estampades. Tot i que a futbolmania m'hagin assegurat això, però, jo no tindria totes les garanties fins que me les entreguessin, ja que els precedents parlen per si sols en contra del que se m'ha comunicat. De fet, si les tinguessin per la setmana que ve haurien batut un record.

Cal dir, també, que l'equipació de'n Calvito sembla que arribarà alhora (de la mateixa manera que la samarreta de màniga llarga que va demanar en Xavi, per aquests dies en que el fred de l'hivern es comença a fer notar ;). Així que esperem que aquest cop compleixin amb la seva paraula (en principi són dues setmanes) i que d'una vegada ja tots dispossem de l'equipació oficial!!

A aquests efectes, i donat que ja haurem acabat la nostra llarga e intensa relació amb futbolmania, m'ha entrat la nostalgia de pensar que ja no els veuria més, així que he decidit prolongar l'agònia de la mateixa. En aquest sentit, i gràcies a la Diana que amb els seus "contactes" ho ha fet possible, hem contemplat seriosament la possibilitat de completar les fantàstiques equipacions amb uns xandalls i suadores a joc. La indisponibilitat de xandalls de color negre ens ha fet arribar a la conclusió que la millor opció seria que fossin blaus, mantenint, però, el color vermell característic en les suadores (val a dir que els models són pràcticament idèntics en noies i en nois).

Aquest cop, que s'adquireixin els xandalls no estarà sotmés a cap votació, sinó que serà una decissió unilateral que prengui cadascún dels integrants de l'equip, ja que qui vulgui la tindrà i, qui no... ja s'ho farà!! Això s'ha determinat així, ja que no es tracta de part necessària de l'equipació, sinó que es tracta únicament d'un bon complement per qui ho desitgi.

No obstant, el maravellós preu que ha aconseguit la Diana (uns 35€ per tot l'equipament, és a dir, a preu de cost) juntament amb que el mateix inclou l'escut bordat en ambdues parts que el conformen, fan que resulti una oportunitat que us recomano no deixar escapar. Ara bé, la butxaca és la butxaca i cadascú ja sabrà si la seva economia li permet realitzar aquesta inversió. En tot cas, si us ho podeu permetre, no dubteu que val la pena!!

Paintball: comença l'aventura

2007-04-24T03:30:00.000-07:00

Estimats amics, l'aventura de fer quelcom diferent al futbol ha sortit rodona. Tant, que ja s'està planejant una segona escapadeta; en aquest cas, per anar als karts. Només puc dir al respecte que si resulta la meitat de divertit que el Paintball valdrà la pena (i de ben segur que així serà). En aquest sentit, només us puc animar a que us hi apunteu, perquè ja se sap que quants més siguem més riurem.

Sobre aquest tema, a la pàgina podreu anar trobant l'informació al respecte, així com podeu donar la vostra opinió, sol·licitar que no es faci un dia que no us sigui possible venir o propossar altres activitats que es puguin esdevenir més endavant -com per exemple, un Parc Aquàtic del que ja s'està parlant entre finals de juny i principis de juliol. Val la pena que us mulleu un pèl amb aquest tema (obviament, qui hi estigui interessat) ja que el que s'anirà fent dependrà de nosaltres mateixos.

Pel que fa al Paintball, realment va ser la bomba!! La nombrosa afluència que vàrem tenir en aquesta "prova pilot" no va poder ésser millor (al final vàrem ser 12), i va contribuir gratament a que augmentés la diversió d'un esport que de per si ja resulta prou emocionant.

Si aquesta modalitat ja resulta estimulant en qualsevol situació, cal multiplicar-la quan els que hi participen amb tu són amics, gent a la qual coneixes i que fan que qualsevol cosa sigui millor si ells hi són. Realment, em va donar la sensació que tothom s'ho havia passat d'alló més bé (tant, que fins i tot es va propossar seriosament repetir-ho el curs vinent). Quan les coses surten així de bé, només pots que felicitar-te i gaudir al màxim d'aquest moment.

En quan al joc, primer de tot van fer que les parelles anèssin en grups separats. Així, Diana i Charly, Laia i David, i Gma i Xavi quedaven enquadrats en equips rivals. Els demés, van ser agrupats en un o altre equip indistintament (salvant que cada equip havia d'estar format per dues noies i quatre nois). D'aquesta manera, un equip va quedar format per la Diana, la Gma, l'Àlex, l'Albert, el Jacobo i el David, mentre que en l'altre i trobavem la Laia, la Laura, el Jordi, el Charly, el Borja i el Xavi.

Feta la divisió, encara restaven alguns menesters per clarificar. El primer, qui es quedava amb quina equipació. Sobre això no i va haver parany, moneda a l'aire i mono al cos. Les altres coses: normes de funcionament (que van ser aplicades a l'inconfusible estil que caracteritza els Llenyataires). Que no es tregui ningú la màscara, més d'un s'ho va passar pèls ovaris/collons; que les noies amb "chaleco antibalas", feu-li entendre a la Laia; que quan un està mort ja no se'l dispara, que us ho expliquin en Charly i en Jacobo; que no es dispari a menys de 5 metres, doncs si n'hi havia un ja tenies sort... En fi, el que se'n diu l'interpretació de les normes!!

Pel que fa a les pistes, podem afirmar amb total tranquilitat que estàven molt ben montades. De les quatre de que es dispossava, nosaltres ens vàrem centrar en dos: una primera d'obstàcles (tipus palla i caixes) i una altra dintre el bosc (val a dir, que en aquesta, l'equip que anava de camuflatge jugava amb ventatge). En qualsevol dels casos, l'equip que finalment es va fer amb el triomf va ésser el primer; és a dir, els que vestien de "fontaneros" o, segons ells: de S.W.AT!! La veritat és que van ésser més hàbils i, en conseqüència, van guanyar un nombre més elevat de partides: felicitats campions!! I no dubteu que us trucaré quan tingui una averia per casa ;)

Així, es va gaudir de dues horetes de diversió estimulant (fent una paradeta amb una cervezeta a l'ombra, per aguantar la xafugor), que es va completar amb un dinar-berenar a Calella, un cop finalitzat el Paintball.

En fi, que va ser una experiència ben organitzada que va fer que, gràcies a la Gma que se'n va ocupar de montar-ho, i a la Laia i l'Albert per trobar-nos aquestes instal·lacions, poguessim tots disfrutar d'aquesta aventura que de ben segur que repetirem quan se'ns presenti l'ocasió.

Espero que, veient com ha anat la cosa, us falti temps per animar-vos als karts on, se'ns dubte es veurà, un altre interessant duel entre els Llenyataires. Aquest cop, però, canviant les pistoles i la pintura per volants i pedals. En qualsevol cas, passant una bona estona i cremant adrenalina!!

5-4 i Líders en Solitari

2007-04-23T23:00:00.000-07:00

La veritat és que aquesta setmana els nois ens vàren fer patir més del que ens tenen habituats. El partit no aparentava ser complicat "a priori", i potser aquest va ésser el motiu pel qual el resultat va acabar sent tant apretat, i que durant els últims minuts els nostres no les tinguessin totes d'endur-se els dos punts cap a casa.

La jornada es preveia distessa i els nois van saltar al terreny de joc sense parar-se a pensar que les lligues es guanyen contra els equips difícils, però que es perden contra els rivals que en principi resulten més inofensius a la vista. Aixó va comportar que s'hagués de suar la samarreta i apretar-se el cinturó una mica per tal d'arribar a un resultat que per a ells fos beneficiós (obviament, només poden considerar com a tal la victòria, per molt apurada que sigui).

El fet és que els punts es van quedar a casa, i que els nois ja caminen en solitari cap al tercer títol de lliga consecutiu, cosa no gens fàcil i per la qual obviament se'ls ha de felicitar per aconseguir-ho (al final només han necessitat 4 partits per deixar els rivals enrera en la taula de classificacions).

No obstant, la crítica anterior procura ser un toc d'atenció a la passivitat que s'està instalant en el vestuari nº 5 del Jesús i Maria, ja que no es pot pretendre arribar a ser un equip mínimament competitiu en Futbol Set si no se sap fer front als partits que s'entenen "de costellada" però, que al cap i a la fi, són els que reporten els punts que marquen la diferència amb els demés rivals. No podem pretendre derrotar només d'un gol (possant també en perill el registre anotador de l'Albert) a rivals clarament assequibles quan, el Nacho, era l'única artilleria que no podiem possar al camp de batalla. Si se s'egueix aquesta dinàmica, de ben segur que algun equip ens restarà punts que poden esdevenir crucials al final de la temporada. Resulta lògic que no cada dia es pot quedar 10-2 amb els jugadors justos per conformar un equip titular, però considero que podem donar molt més que la trista imatge que ne'm deixar a uns rivals, que no m'extranyaria que pensin que la següent vegada que ens trobem cara a cara tinguin oportunitat de guanyar. En aquest sentit, quedem avisats.

Deixant el tema al marge, no ens podem queixar gens ni mica dels nostres nois. Quatre partits, quatre victòries. Són xifres que els abal·len. Al bon nivell individual que en linies generals es troba en la plantilla (tret de moments puntuals en que cadascún d'ells perdi l'oremus, cosa gens habitual, tot sigui dit), cal sumar-hi també l'experiència adquirida per tots ells per tal de compenetrar-se. Sigui el partit que sigui i el rival que es possi per davant, dóna la sensació que l'equip juga pràcticament de memòria.

Per la seva part, el nostre Benji no només segueix la mateixa dinàmica que els demés en quant a compenetració, sinó que dia a dia es consolida més i més com a seriós candidat al tercer "Zamora" consecutiu. Des d'aquí animar-lo a que continui per aquesta via, que de ben segur que arribarà a bon port.

Per acabar, m'agradaria parlar de dues actituts ben diferenciades que podeu trobar a la foto de la vostra esquerra. Sembla clar que el que si desprén resulta, almenys, antagònic. En Charly està absolutament absort en el partit, mentre que la Mireia... Bé, que voleu que digui sobre el tema? Podríem arriscar-nos a dir que resulta concentrada en afers que s'allunyen dels estríctament futbolístics; per dir-ho finet... O senzillament limitar-nos a constatar que es tracta d'un mal psicopàtic sense remei conegut. En fi, Mireia, tu demanarem educadament: fes el que et vingui de gust amb qui no juga, però, de ésser així, allunyat de la banqueta!!

D'altra banda, ja se ma ocorregut quelcom per distreure't durant el pròxim partit. Recordes l'aposta? Nosaltres si, i no et preocupis que els pompons t'estarant esperant divendres per tal que col·laboris a nivell de l'equip, animant unes noies que et necessiten per tal d'aguantar la moral i fer front a les segones classificades, que les visiten. A més, per si se t'hagués passat pel cap no aparèixer, no et preocupis que els pompons ja els tinc al cotxe, setmana a setmana, esperant amb emoció que et deixis veure pel futbol ;)

Senzillament Insuperable

2007-04-19T10:00:00.000-07:00

Les Llenyataires al complet

2007-04-14T03:00:00.000-07:00

Aquí teniu la única foto fins la data de totes les integrants de l'equip femení dels Llenyataires. D'esquerra a dreta són: Cuca, Laura, Marta, Diana, Meji, Mireia, Gma, Laia i Ana.

Tot i que aquest divendres no van poder jugar per culpa de la pluja (es va suspendre el seu partit), ara ja es coneixen totes. El proper pas: Les equipacions

"Seis hombres y un destino"

2007-04-10T14:00:00.000-07:00

Aquesta setmana els nois afronten un repte per damunt de l'habitual. Donades les notables absències com a conseqüència del viatge final de carrera de Dret, els nostres superherois hauran de fer front al partit amb les no menyspreables absències de'n Pau, en Borja, i... l'Albert!!

Tal com podeu observar, els nois juguen sense l'Albert. Això provocarà una restructuració en les linies habituals de l'equip, per les quals, en Xavi acabarà jugant a la porteria. Ja veurem que tal es porta!!

A més, l'aventura centreamericana de'n Pau i en Borja obligarà a que la linia defensiva resti formada únicament per dos homes: Jacobo i Jordi. Serà difícil que puguin aguantar durant els 40 minuts les envestides de l'equip rival i, encara menys, perquè el "cerrojo" no hi serà a la porteria.

A més, en Jacobo haurà de suportar una pressió extra ja que el partit és contra els seus alumnes i, que aquests puguin guanyar al mestre, sempre possa nerviós per la cua que això li pot portar en l'erercici de les seves funcions laborals.

Esperem que entre ells dos i en Xavi puguin mantenir el marcador en condicions, fet que pugui ser àprofitat per la nostra saga ofensiva per aconseguir marcar un gol més que els rivals (tasca que, segons els gols que encaixin, pot esdevenir molt complicada).

Per aquest motiu, Charly, Nacho i Calvito s'hauran d'esforçar per damunt de les seves pròpies possibilitats. Cal un esforç extraordinari en aquest partit, ja que a tot l'esmentat encara cal sumar-hi també l'absència del nostre home punta: l'Alex. Aquesta manca fa que l'equip tingui menys força golejadora i que les tasques dels que normalment resten per darrera d'ell fent-li els passes, es multipliquin per poder, des d'ajudar a "la doble J dels Llenyataires" a protegir la porteria, fins a arribar a l'altra banda del camp per deixar l'esfèrica al fons de la xarxa rival.

En fi, que el partit promet perquè té tots els alicients possibles per tal que divendres es vegi futbol com fa temps que no es veu (tampoc hi havia necessitat perquè, amb més o menys facilitats, els partits s'anaven guanyant sense gaires problemes), així que us convido a no perdre-us el matx, ja que aquesta setmana, l'equip pot incorporar una altra fita en la seva breu però brillant història.

Primera victòria, 5-0 i cap a casa

2007-04-02T12:00:00.000-07:00

Es clar que si!! Ja sabia jo que aquest equip tenia potencial... Segon partit, i 5-0. D'aixó se'n diu evolucionar ràpid!!

Des del primer gol que va marcar la nostra màxima golejadora, el partit va estar sempre decantat cap a les nostres. Les poques intervencions a pilota controlada de l'equip rival en atac van ser molt ben aturades per una defensa que sovint constava únicament d'un sol membre però, es que tampoc els hi va caler més. El segon gol (també del seu compte particular) marcat per la Laia, deixava una còmode situació de cara a la segona meitat.

Amb l'inici d'aquesta, i ja amb les noies més confiades sobre el terreny de joc, venia el tercer a càrreg de la Mireia. Aquest gol deixava sentenciades les poques esperances de l'equip rival, mentre que acreixentia la de les nostres figures. Les noies es desprenien de la por amb que havien sortit al camp després de l'últim resultat i començàven a crèure realment en la victòria que, amb el quart i cinqué gol, va passar a ser una realitat. L'autora dels mateixos, la nostra killer, es revenjava així de les intervencions estelars de la portera rival que, de ben segur, van evitar que la derrota fos encara més dolorosa, possant així la guinda del pastís arrodonint el resultat en un contundent 5-O final.

I com no, després d'una alegría així, doncs a sopar a cal Juan per celebrar-ho. No es que es fés res especial, però es notava que totes estaven més animades que de costum. Llàstima que aquest cop els nois no tinguessin partit, perquè hagués pogut ser una nit perfecta. No obstant, ells estaven tant o més contents que elles pel resultat, ja que ni el més optimiste s'hagués permés el luxe de pronosticar aquest resultat en el segon partit. Enhorabona noies!!!

Vols contractar un seguro de vida?

2007-04-02T11:00:00.000-07:00

Si, si, exactament el que estàs sentint. Perquè això es ben bé el que representa per l'equip aquesta noia. Obviament, el títol és irònic perquè no està en venta ni per tot l'or del món. Però es que no es per menys...

En primer lloc, es tracta de l'eix fonamental de la defensa. Un mosquit emprenyador per l'atac rival. Una i altra vegada un estorb infranquejable que sap molt bé com treure les ganes de l'altra equip per veure la cara de la nostra portera. A més, un cop amb la pilota als peus, li sap sempre donar una sortida a la mateixa ja sigui tenint-la controlada uns cops, o fabricant un pase cap a alguna companya en d'altres, allunyant així el perill.

A més, es capaç de projectarse en atac amb la soltura pròpia d'un migcampista amb una gran visió de joc, sabent en tot moment les possibilitats que li brinden les seves companyes per efectuar un pase que pugui acabar al fons de la xarxa. La seva força física li permet estar defensant en tot moment i, alhora, estar pendent d'endinsar-se camp amunt amb l'esfèrica controlada, amb la seguretat que el seu cos serà un obstacle pel rival per treure-li la mateixa.

Per si fos poc, aquesta mateixa empenta fa que sigui capaç d'arribar a dalt de tot si la situació així ho recal, no vacilant en el moment d'encarar al porter per xutar. Perquè es que a sobre té gol!! I sinó com s'explica que fent tot el que he dit, hagi estat a sobre capaç de marcar un gol en cada partit? Realment increible.

Però es que encara hi ha més!! Més?? Que vola, o què? Que més es pot fer? Doncs tal com dic. No sé si vola (vist lo vist prefereixo no descartar possibilitats), però el que sé amb tota seguretat és que encara li queda temps per ficar-se de portera. I a Gabri li diuen polivalent? Senyors/es, estem davant d'un autèntic Tot Terreny!!

Killer Instint

2007-04-02T10:00:00.000-07:00

N'hi ha hagut més que suficient amb dos partits com per tenir clar que la Diana és la delantera per excelència d'aquest equip, ja que les seves qualitats individuals brillen per damunt de les altres quan està a prop de la porteria rival.

En primer terme, les seves escasses mesures resulten un obstacle insalvable per les defenses que pretenen donar-li caça. Lluny de resultar un inconvenient per la diferència de dimensions amb la resta, aquesta noia aprofita qualsevol racó per amagar-se i, quan el rival menys ho espera, aparèixer absolutament sola davant la portera. Sense anar més lluny, amb aquesta virtut l'últim dia va ser capaç de xutar no menys de deu vegades.

En segon lloc, supleix la falta de velocitat sense la pilota (quan més llargues són les cames més fàcil és córrer), amb una velocitat d'execució amb la bimba als peus que sembla que li sobra temps alhora de driblar i d'encarar a la portera. En aquest sentit em recorda molt a Romario, ja que dins de l'àrea no pots evitar que trobi un forat per on buscar el xut i l'únic que pots fer és ressar perquè no vagi dintre. En fi, que ja pagaríen les demés per tenir un regat així... Classes amb el Charly? La pregunta és inevitable!!

Però, sens dubte, la característica més important per la qual ha d'ocupar aquesta posició no es altra que la seva perseverança. No és gens fàcil mantenir la sang freda en un mà a mà amb la portera i, si la pilota no entra, aixecar el cap i mantenir-se mentalitzada sense enfonsar-se, esperant la següent ocasió per demostrar la seva valia. Aixó aporta una confiança de l'equip cap a ella que fa que l'única cosa que calgui preguntar-se en cada partit és en quin moment decidirà enfonsar el rival.

Barça-Depor: Gol de Filmoteca

2007-03-31T23:50:00.000-07:00

Primeres imatges de les noies "en plena faena"!!

2007-03-24T18:00:00.000-07:00

Situació: 21:00h de divendres 16 de març de 2007. Lloc: Pista "Pergola" del Jesús i Maria. I la pilota es possa en joc...

Tal i com veieu, les noies ja han fet la seva primera aparició a la lliga i, la veritat, costa creure que es desenvolupessin tant bé. El resultat final va ésser de 3-7 a favor de l'equip rival, però, no creurieu que unes noies que fins fa quatre dies no es coneixien de res anaven a guayar el primer partit que jugaven juntes?

Doncs clar que no!! I aixó no significa per res que ho fessin malament. Cal que recordem quan van tardar els nostres campions en guanyar el seu primer partit? La veritat és que no vull ni pensar-ho. Ara, lluny d'aixó, aquestes noies van deixar una imatge a la pista més que satisfactòria. Jugar sense porter fixe i encaixar només 7 gols encara se'm fa difícil de creure. I que dir sobre els tres gols que fan fer elles!! Senzillament sensacional. Si dic que vaig veure a Eto'o (pintat de blanc i sense collons) corrent per la pista encara em quedaria curt.

Crítica Constructiva

2007-03-24T17:00:00.000-07:00

Tot i tenir presents les maneres que va apuntar l'equip de noies en el seu debut, cal saber diferenciar amb claredat el que són maneres i el que són realitats.

En el primer contacte amb la gespa ja va quedar suficientment clar que hi ha qualitat de sobres a l'equip com perquè a final de temporada puguin obtar a l'ascens de categoria o, si més no, quedar en la meitat alta de la taula de classificacions.

No obstant, per tècnica que tinguin, si es vol guanyar hi ha una cosa que no pot obviar ni el millor dotat del món: el compromís. Aquesta paraula acostuma a ser emprada en moltes ocasions per a representar diferents significats, fet pel qual, m'obliga a desglossar el contingut que, des del meu punt de vista, representa la mateixa.

En primer terme, la paraula compromís implica mentalitat de joc. Això no és més que el sentiment individual de pertanyer a un col·lectiu en el que, les nostres accions individuals, hi repercuteixen. En aquest sentit, cal tenir present que en el moment en que s'està al camp, no existeix res més enllà del mateix. És a dir, que es poden tenir unes qualitats o unes altres e inclús uns dies sortiran millor les coses que en d'altres, però, pels companys, ho farem el millor que sabrem en totes les circumstàncies.

En segon lloc, la paraula compromís significa esforç. Cal tenir present que el partit no dura 40 minuts, sino tota la setmana. Amb això no vull dir que s'hagi d'estar tot el dia pensant en el partit, però almenys podria servir de motivació per agafar quan abans millor un estat físic que permeti fer front als partits sense pensar en el xiulet final. La tècnica mostrada per l'equip en el debut dóna peu a veure un futur prometedor. Ara bé, no hi ha futur sense present i, en aquest, els equips rivals estan en un estat de forma molt superior.

En tercer i últim lloc, el compromís representa no deixar tirat al company. Aquest punt "a priori" no cal que l'expliqui donat que ja es va veure que les noies tenen ben apresa la lliçó. Cal mencionar-ho, però, donat que la lliga és llarga i l'evolució de la mateixa porta, sovint, al relaxament. La banqueta és vital per la supervivència de l'equip, ja que de només ser titulars, les segones parts poden ser autèntics calvaris.

Foto Partit Inaugural de Les Llenyataires

2007-03-20T23:00:00.000-07:00

Nova Lliga, Nous Reptes

2007-03-14T08:30:00.000-07:00

A falta de dos dies perquè s'inicii una nova temporada, les coses pinten bé. Els nois ja són bicampions de primera divisió i començaran la lliga a per totes amb l'objectiu de ser campions tres vegades consecutives, abans de deixar el futbol sala per passar-se al futbol 7. De fet, no hi hauria millor manera de fer el canvi que amb un abal com el que podríen presentar si guanyen la lliga d'enguany.

A més, divendres també sortiran al camp pensant en els objectius individuals que cadascú es marca a principi d'una temporada (encara que no per damunt de l'objectiu col·lectiu). El nostre Buffon, l'Albert, començarà a repartir la seva dosi habitual de mala llet amb que ens manté atents a les incursions que pugui fer l'equip rival. Si ho aconsegueix, haurà de passar-se per l'IKEA a comprar una estanteria més gran per la seva habitació, donat que també podria ser tres vegades consecutiu el Zamora de la lliga (que es diu molt ràpid!!). Per la seva part, l'Àlex i el Nacho lluitaran aferrissadament per aconseguir el pichichi que els acrediti com el màxim realitzador del campionat, però per aconseguir-ho dependran de l'inspiració de que gaudeixin Charly, Calvito i companyia a l'hora de fer les pertinents asistències. A més, i com no, el Xavi ens deleitarà amb els seus intents de xilena, que ja seria hora que ni que fos per cortesia el porter deixés passar al fons de la xarxa. I per últim, però no menys important, la nostra saga defensiva (Borja, Jordi, Jacobo i Pau) tornarà aquesta temporada a competir per a veure qui fa més gols entre ells, apart de tapar-li les esquenes a l'Albert en tots els atacs que puguin fer els diferents equips que juguin contra ells.

Per la seva part, l'equip de noies inicia la seva particular creuada en el futbol sala. Ha estat difícil que es constituís l'equip, però tot sembla indicar que poden tenir un gran futur com a conjunt. Si més no, estan motivades per jugar i, si Déu els hi permet, emular l'equip masculí amb les victories que aquests han aportat al palmarés dels Llenyataires.

Properament dispossaran d'equipació (obviament, amb els colors característics de l'equip) i no es descarta la possibilitat d'algún nou fixatge per afrontar el que segur serà una llarga temporada.

Des de l'equip masculí els hi volem donar ànims perquè sabem millor que ningú que els inicis sempre són complicats, així com felicitar-les per les ganes amb que afronten els propers objectius de consolidar l'equip femení entre una de les potències a tenir en compte en aquesta lliga. Ànims i molta sort!!

Bon Atac i Millor Defensa

2007-03-14T07:26:00.000-07:00

Suposu que pel fet d'estudiar dret concebeixo un equip com l'armonia entre dos blocs: atac i defensa. Cadascún d'ells és un bloc per si mateix, però sense independència de l'altre, doncs, l'error d'un d'ells l'acaben pagan tots. És per aquest motiu que cal analitzar ambdues parts per determinar si un equip està llest per sortir al camp a guanyar els partits.

En aquest sentit, les Llenyataires no poden dir que tenen un mal atac i, si ens fixem una per una en les seus integrants, em donareu la raó. A la foto (d'esquerra a dreta) en primer lloc trobem la Mireia. Per les meves fonts d'informació es tractaria de la versió femenina de Ronaldo i motor de l'equip (tot el que toca acaba dintre la xarxa i si ella no és al camp... resem pel 0-0). Al seu costat, Eli da Souza Faria. Aquesta xicota promet i, es que de moment, només pot fer aixó, ja que no podrà començar a jugar divendres per lesió. És una llàstima perque sabem que tot i no veure-la sovint, les altres estarien més tranquiles quan ella estigués al camp (la seva experiència a la lliga holandesa l'abala). La següent no és altra que la Meji (i amb aixó ja ho he dit tot). Aquesta menudeta mexicana és el fixatge extracomunitari més valuós de les noies: corre, dribla i xuta abans que les del seu propi equip sàpiguen que ha saltat al camp. En fi, un diamant en brut!!. En quan a la darrera, la Gemma, no sé com els puc explicar amb paraules la seva capacitat per deixar els defenses asseguts a terra preguntant-se com a pogut passar pel seu davant. I es que Cristiano Ronaldo el va entrenar ella!! La veritat és que fins i tot el seu xicot ha d'estar tot el dia alerta perquè no se'l toregi!!

Doncs si tenen un bon atac, no se que puc dir sobre la defensa. I es que la foto parla per si sola, no? No hi ha millor defensa que la deficiència mental. Qui seria capaç de culpar-les de quelcom?? Només un cínic podria!! I es que val a dir que aquestes noies saben fer la seva feina com si d'un estat natural es tractés. De fet, si no les conegués i me les trobés un dia, les ajudaria a creuar el carrer per si de cas... Bé, crec que ja ha quedat clar: millor defensa, impossible.

Vostè va veure un altre partit!!

2007-03-12T05:29:00.000-07:00

Molt Apreciat Sr Prada

Li agraeixo molt que em comentés l'article anterior sobre el Barça-Madrid. No obstant, m'agradaria contestar-li amb la màxima educació possible: vostè va veure un altre partit!!

A veure si ens entenem; si ho entès bé, el que m'està dient és que el criteri arbitral va ésser equitatiu per ambdós equips. Analitzem-ho amb calma: Oleguer comet penalti sobre Guti i li ensenyen la primera groga (res a dir), Oleguer comet falta responent a l'agressió anterior de a qui li fa la mateixa (tampoc res a dir). Com estarà apreciant, soc capaç de ésser objectiu malgrat la sang blaugrana que corre per les meves venes.

Ara ve, continuem analitzant: Sergio Ramos, que ja hauria de tenir com a mínim dos grogues, marca el tercer del Madrid (podem discrepar, però com que sé que no hi estarà d'acord, li consedeixo com a vàlid tot i no creure-m'ho del tot); però seguim: suposu que no possarà en dubte cap dels TRES gols de Messi, així que anem al tema (per cert, estic procurant fer memòria però no en dec tenir gaire, perquè no recordo cap jugador del Madrid que li fes tres gols al Barça en un mateix partit des de... Zamorano? Buff!! D'això ja deu fe lo seu...).

Vostè afirma que no només l'actuació arbitral va ésser correcte sinó que el Sr Diarra va fer un gran partit. Sobre aquesta qüestió m'agradaria explicar-li que els partits de futbol no s'acaben fins que han trancorregut els 90 minuts + el temps afegit, que és quan l'arbitre pita el final. Li dic això, perquè pel que diu, molt em temo que va apagar el televisor abans d'hora i, com que la meva obligació és explicar-li les coses quan un s'equivoca, li ho diré: S'equivoca!!

A aquests efectes, i com que les paraules se les emporta el vent, li adjunto les imatges del canal correcte on es donava el partit que vostè creia estar veient. M'agradaria que es fixés en que el partit encara no ha finalitzat, quan el Sr Diarra balla la Macarena al costat de Ronaldinho (fixís també en la possició privilegiada del gran àrbitre). A més, no tenen desperdici els comentaris que un locutor de ves a saber quin pais (que no és TV3, i li ho dic a efectes que no s'enganyi més) deixa anar en l'esmentada dansa popular de Ghana, Senegal o el cul del món.

Esperant que vagi a VisionLab el més aviat possible

Xavier Gambús

Barça-Madrid: L'avantmatx

2007-03-10T09:00:00.000-08:00

A falta de poc menys de 12 horetes per la gran cita de l'any, les sensacions que em transmet el "derbi" son positives. A les ja conegudes absències per lesió de Beckham, Roberto Carlos, Cannavaro i Reyes, s'hi ha de sumar que Sergio Ramos és dubte perquè li tremolen les cames (no és broma) i que amb tota seguretat aquest serà l'últim partit que dirigirà Fabio Capello des de la banqueta blanca (i sinó, temps al temps).

Tot això facilita la feina d'un Barça que ha de sortir a per totes, ja que necessita la victòria més que mai per calmar els nervis d'uns aficionats que cada any resulten més exigents (sinó mireu la portada del Sport d'avui) i, per encarrilar una mica més, una Lliga que cada cop es veu més apretada. Per si fos poc, la més que probable recuperació a temps per arribar al matx de Ronaldinho (era dubte per una lesió als isquiotibials de la cama esquerra) fa que el pronòstic sigui, si es pot, encara més esperançador per l'equip local. Així, tot sembla indicar que en Frank podrà comptar amb la tripleta ofensiva d'or per acorrelar un Madrid que pot sortir del Camp Nou sense entrenador i amb una crisi més gran que la que teníen al final de l'era Florentino.

Personalment, aposto per un Madrid arreplegat a la seva àrea i desesperat per cobrir tots els resquisis per on pugui cabre-hi qualsevol dels tres delanters blaugrana. No obstant, el Barça haurà de tenir en compte els més que segurs favors arbitrals dels que disposa el quadre blanc i no conformar-se amb un primer gol que no crec que es fagi esperar. Si sortim a per totes, i crec que així serà, no em sorprendria que el resultat final fos d'un contundent 4-1.

Campions Primera Lliga 2006/07

2007-03-08T02:15:00.000-08:00

Bicampions de Primera Divisió de Futbol Sala

Últim partit de la primera lliga

2007-03-08T02:10:00.000-08:00

Aquesta setmana l'equip se les haurà de veure amb "Estrella Polar". La trascendència del partit hauría de ser mínima, donat que ja s'ha aconseguit revalidar el títol de campions obtingut en l'anterior campanya. No obstant, l'equip sortirà a per totes, ja que de guanyar divendres, s'hauría aconseguit una altra fita important: no perdre ni un sol partit en tota la lliga; que es diu ràpid...

Per assolir aquest objectiu no contarem amb l'ajuda de l'Àlex ni de'n Jordi, ja que mentre el primer s'absentarà per motius professionals (l'hem enviat de corresponsal a Madrid per cobrir l'altra cara de l'altre partit del cap de setmana), el segon resta ocupat en tasques més pròpies de Romario. Segur que les seves absències es notaran, però la tasca de l'equip és sortir sempre a per la victòria i, si Déu ho permet, així succeirà.

Novetats Segona Lliga 2006/07

2007-03-08T02:00:00.000-08:00

Qui diria que ja fa tres anys que es va fundar el club... Doncs si. I es que aquest equip rutlla!! Com sinó s'explica que s'hagi passat de guanyar un sol partit en tota una temporada, a ser bicampions de primera divisió? Doncs bé, en motiu d'això, l'equip ha decidit canviar d'uniforme. Es segueix mantenint els colors vermell i negre de l'anterior, però la novetat és que el negre es va menjant el vermell (ara la samarreta és amb franges).

A més, i en motiu del mateix, hem canviat de patrocinador. Per fi s'ha aconseguit que en Juan presti una mica d'atenció als que li omplen el local cada divendres, de manera que la Pizzex passa a ser el patrocinador oficial dels Llenyataires i, en Juan, membre honorífic de l'equip. Cal agrair-li l'esforç que ha fet per poder tirar endavant amb el projecte. T'has portat, tiu!! (Ara només falta parlar d'algún sopar gratis al mes, o quelcom per l'estil... jajaja).

També s'introdueixen novetats en l'àmbit purament esportiu. En Mario deixa l'equip per continuar amb el seu ritme de vida frenètic i, en el seu lloc, s'ha dut a terme un fixatge estelar per cobrir la no menyspreable absència de l'anterior. En un procès llarg i costós de negociacions amb el Perú, els Llenyataires han aconseguit firmar un contracte multimilionari amb una jove promesa del futbol d'aquell país: Luís Enrique da Souza Calvito. Sens dubte, està cridat a ser el reforç que necessita en Charly (el nostre Ronaldinho) a nivell defensiu, per poder-se projectar més a nivell ofensiu. Ja tindreu l'oportunitat de comprovar-ho per vosaltres mateixos.

Per últim, i també dintre de l'àmbit esportiu, la novetat més important de l'any: l'equip femení dels Llenyataires. Ha costat sang, suor i llàgrimes convèncer-les perquè deixessin el ganxet i es calcessin les botes; ara bé, quan s'hi possin, no hi haurà Déu que les aturi!! Mica en mica ja anireu veient els avenços amb que ens brindaràn a partir de la setmana que ve (i esperem que també a nivell futbolístic ;)) En fi... La nova temporada promet!!

Reforç de luxe per passar l'hivern

2007-03-08T01:50:00.000-08:00

La perla holandesa de la cantera de l'Ajax aterra a Barcelona amb l'objectiu de fer les delícies dels aficionats dels Llenyataires. Gemma Van Colomen, de 21 anys, ha firmat per una temporada prorrogable amb el club, i ha deixat clar que tot i no estar en el seu nivell físic òptim degut a la inactivitat fruit de les seves discrepàncies amb Van Gaal, no es conformarà únicament amb guanyar la lliga, sinó que es vol endur el "pichichi".

Els socis, per la seva part, quan han estat preguntats per la nova adquisició del club han contestat majòritariament que no coneixien la projecció d'aquest nou fenòmen holandès, però que segur que veient-la al camp, com a mínim, l'hivern serà menys fred!!

Divisió en el si dels Llenyataires

2007-03-08T01:40:00.000-08:00

L'às contra el crack, madrid contra barça, Llenyataires contra... Llenyataires. Si amics, aquest cap de setmana tenim un altre partit i, aquest, no el juguem junts!! Bé, de fet si que el juguem plegats, però no precisament al mateix bàndol. I es que el nostre delanter d'or ha rentat amb lleixiu la samarreta i... ja se sap: se li han caigut les franges!!

Sabem que el companyerisme és important i, que el més educat seria desitjar-li sort i desentendre-se'n. No obstant, ens és impossible!! A casa sempre ens ensenyen que l'honradesa és un valor molt important en la persona. Doncs bé, serem honrats: Esperem que dissabte acabis plorant i demanant-li a Déu que et perdoni per no saber rentar la roba com cal!! Això si, diumenge, amics com gairebé sempre ;)

Entrenament Intensiu de les Noies

2007-03-08T01:30:00.000-08:00

A l'esquerra podeu veure un dels famosos entrenaments de les noies. Famosos, perquè com es veu aquí sota, només duren 5 minutets i gràcies. Ànims noies!! Així es fan les coses!!

No cal ni comentar la patxoca que fan aquestes tres formoses noies tumbades prenent el solet. Tot el dia rascant-se la panxa sense fotre brot. Tal com deia: sense comentaris.

Acusació de Kale Borroka entre els Llenyataires

2007-03-08T01:20:00.000-08:00

Fonts de la Guardia Civil han difós la imatge del pressumpte membre de la kale borroka responsable dels incidents ocurreguts la pasada nit en una taverna del Reial Madrid situada al centre de la ciutat Comtal. Fonts pròximes a la investigació apunten a la possible implicació d'almenys un membre dels Llenyataires en els alderulls que, no obstant, es van saldar amb només 30 madridistes fills de la gran puta a l'hospital.

L'equip está procurant col·laborar amb la policia en tot el que pot, tal i com correspon a gent responsable i preocupada pel civisme dels ciutadans. Malgrat aixó, cap d'ells ha estat capaç de reconèixer a l'autor dels fets ni d'aportar cap informació que permeti als membres dels cossos de seguretat de l'Estat produir la detenció del pressumpte implicat.

Nosaltres des d'aquí volem fer una crida a la tolerància i al respecte entre els aficionats i, de no poder ser així, com a mínim a l'inteligència suficient com per fer les coses sense que t'enxampin. Per aixó, volem agrair la col·laboració d'aquest amable ciutadà anònim que, amb la seva tasca, fa que mica en mica a Barcelona si respiri aire més pur.

P.D. Si té alguna informació sobre qui pot haver estat l'autor dels fets, li recomanem per la seva pròpia seguretat que romangui calladet i que ni se li ocurreixi anar a la policia.