Fent Història

Amics, els Llenyataires continuen la seva progressió de forma imparable i cada nou capítol que escriuen queda afegit a una història que cada vegada pinta més prometedora.

.

El club va ser fundat ara fa 4 anys, al febrer del 2004, i en aquest curt espai de temps, aquests homes ja s'han obert un forat a la memòria de tots aquells amb qui s'hi han hagut d'enfrontar. I el que és més important, s'han obert un forat a la memòria de les seves pròpies vides, doncs a cap d'ells se li preguntarà per quedar un divendres sense que abans li passi pel cap el compromís que el seu cor té cada setmana sobre el terreny de joc.

.

Pluja, fred o neu resulten inconvenients massa vanals per fer que un Llenyataire no prengui part a la cita de la setmana. I si ens hi possem: ni grips, esguinços de turmell, de dits o fisures de clavícula resulten, a hores d'ara, motiu per fer que el desig d'un home no resulti satisfet en entrar al camp a defensar uns colors que es confonen amb la sang que raja de l'esforç inapelable amb que es defensa l'escut.

.

I gràcies a això, la història continua.

.

A dia d'avui, després d'haver deixat el futbol sala sent els vigents tricampions de lliga i campions de copa per embarcar-nos en el següent capítol d'aquesta aventura, els Llenyataires han donat un altre pas que permetrà més endavant mirar enrera en el temps amb l'orgull intacte.

.

Un sol partit han perdut per endur-se el que representa la primera lliga aconseguida en la modalitat de Futbol 7. I no el més dur: sinó el primer. Ni tant sols ells pensaven que poguessin tenir una adaptació tant ràpida a la categoria.

.

No obstant, si s'ha aconseguit això, per què no seguir endavant? Mentre el cor ens ho demani, ningú serà capaç de vèncer-nos.

.

P.D. In Nomini Pavi. Aquesta lliga va per tu. T'esperem!!

La lliga dels homes extraordinaris

Perquè és condició de vida
hem guanyat la lliga,

La lliga extraordinaria
la lliga llenyataire,

Llenyataires coneguts,
arreu besen el nostre escut,

L'escut que amb una sola crida
ens condiciona la vida.

Perquè és condició de vida
hem guanyat la lliga.

A per totes!!

Estimats lectors... vists els darrers resultats a la lliga, no queda més que dir que "A per totes!!"

.

Si bé al darrer post en Gambus ens deia que no hem de relaxarnos i que no pas pel fet de jugar contra els últims hem d'assistir "els mínims" al partit.. jo ara us dic que ara, més que mai, i amb la feina feta de les darreres jornades, no podem afluixar.

.

Prou ens ha costat arribar fins on hem arribat. Aixecar la copa només depen de nosaltres mateixos. Ha quedat ben patent que som capaços de guanyar a tots els equips d'aquesta lliga (i ho hem fet) i per tant, perquè no seguir fent la feina tal i com ho hem estat fent?

.

Poc ens queda ja per acabar aquesta lliga.. aquesta setmana contra Quinta del Buitre, decisiu per mantenir el marge a Inter de mitente i sobretot per eliminar un possible rival per la lluita pel titol. La setmana vinent contra Mariclon Perez, coixos i inválids com deia el Xavi, pero si no hi som tots, patirem com ja ho vam fer a la primera volta, jugant amb un menys tota la segona part i aguantant com es va poder. La penúltima jornada ens trobem de nou amb els + Turbados (més del mateix que contra MAriclon) i l'última jornada, partit casi decisiu (dic casi perquè tot depen de nosaltres, de si hem complert a la perfeccio la nostra tasca i no hem deixat escapar cap punt) contra Inter de Mitente. A part d'aquests, també recordar que ens queda el partit de la segona volta contra Goma 08 i els darrers 10minuts de la primera volta (tant o més decisiu que el partit contra Inter d Mitente)

.

Seré sincer.. o venim tots i lluitem com els 300 (gran idea Jacobo de Poitiers :)) o bé ja ens podem acomiadar de la tant suada lliga.. perquè guanyar a Quinta del Buitre i Inter de mitente no es pas bufar i fer ampolles, i tot i guanyarlos, no serveix de res si punxessim contra Mariclon, Goma 08 o +Turbados.

.

Per tant, demanaria un plus d'implicació per part de tots els membres de l'equip. Que es deixin estar de novies, cines, caps de setmana al Pol Nord o mariconades i vinguin a suar la samarreta, suar l'escut dels Llenyataires. Que només es 1hora a la setmana. Compromís senyors ;)

.

.

PS: segur que dp de guanyar el titol, l'aigua de la dutxa ja no ens semblarà tant freda (recordeu?? xD).

Una de freda i una de calenta

Els Llenyataires afronten enguany dues setmanes que de ben segur acabaran per determinar si les aspiracions al títol es converteixen en una possibilitat real o si bé aquestes possibilitats acabaran diluint-se enmig d'una cortina de fum en la que hauran viscut des d'un començament que, tot i pletòric, no es més que això: un començament.

.

Una lliga és la competició més dura i difícil que existeix. Si bé es veritat que en altres modalitats de competició es pot perdre encara que es sigui el millor equip, aquesta exigeix ser-ho per a poder guanyar-la. I no ens enganyem: el més dur que hi ha és demostrar ser el millor.

.

La lliga exigeix regularitat, i això implica que no es tracta de guanyar el rival perquè està per damunt en la classificació, sinó guanyar també i sobretot al que que està per sota, a fi d'evitar que aquest et passi al davant, així com també que els que estan per sobre no agafin un ampli marge de punts que resulti insalvable sortejar quan vols reaccionar.

.

En aquesta tesitura, l'equip es troba en una situació molt més complicada del que els seus integrants es pensen. El fet que durant bona part de la competició hagin estat, sinò matemàticament, almenys virtualment, líders en la classificació ha portat a l'equip a mirar el 15 de febrer (data en que s'enfronten a Inter de mitente) com el dia important en que es juguen la lliga. No resulta relaxant? 14 punts encara per disputar-se (la meitat de la lliga són 16) i l'equip ja pensa que aquells dos punts donen una lliga!!

.

Doncs millor que no ens equivoquem, perquè tot i que si que és veritat que si els pronòstics es compleixen aquell dia ens disputarem guanyar la lliga, hi ha 12 punts més en 6 partits diferents a aquell en que la podem perdre. Només és qüestió de fer números.

.

La situació està molt clara: guanyar partit a partit és l'única manera d'arribar a aquella data amb opcions. I quins partits són aquests? Doncs una mica de tot.

.

En primer lloc, guanyar a lúltim classificat aquest divendres sembla una tasca per a nens de pàrbuls perquè, si guanyem a tothom, com no hem de guanyar a una colla de coixos? Doncs, personalment, aquest partit em fa por. I suposu que entendreu que no és pel seu superpotencial ofensiu, sinó, i més aviat, per la més que possible relaxació a les files del nostre equip. Contra qui juguem? Ah!! Doncs no cal que vingui, aleshores...

.

I una merda que no!! Cal que recordi el resultat contra Mariclon Perez? I no oblideu que si els rivals d'aquesta setmana són coixos els de M.P. com a mínim eren minusvàlids. Però clar, si juguen molts minusvàlis contra pocs que no ho són tampoc ens hauria d'estranyar el resultat. Que eren minusvàlids, però no cadàvers!!

.

I si aquest partit fa por per la fredor amb que temo hi haurà a les nostres files, el següent serà, se'ns dubte, una prova de nivell que s'haurà de superar amb nota per voler aspirar al títol. I, sincerament, si no som millors que el rival, no mereixerem guanyar aquesta lliga.

.

Perquè per a guanyar contra La Quinta del Buitre no si val amb jugar a mig gas. Aquesta gent toca la pilota segurament molt millor que nosaltres i s'hauran de possar tots els sentits i estar a les nostres armes per contrarrestar-ho: defensa, velocitat i eficacia.

.

Així que, si em permeteu, deixeu de pensar en tonteries de dates en que no sabem on serem i centrem-nos en lo que toca que no és poc. No us sembla?

Himne als 300: la vertadera historia

Heu sentit la història dels 300 espartans que van lluitar contra infinits perses. Altres llegendes similars existeixen amb l'exèrcit de Lusitania lluitant amb el cavaller Santiago. Avui, estimats nobles, coneixereu la vertadera història. La història en que es basen totes aquestes llegendes:

La batalla del disminuït exèrcit Llenyataire contra els malvats i superiors (en nombre) M. Perez

Set soldats esperen,
un lesionat, un malalt i cinc feres,
als M. Perez que les dents els ensenyen:
no son sols set, sinó que els superen.

"La lluita esta perduda!"
les donzelles criden cap-perdudes
"No dubteu d'Els Llenyataires!!"
el capità Gambús es fa sentir veu enlaire.

Al castell contrari, suant cansalada,
troben porta tres canons.
Però aquesta ha estat una dura batalla
"No celebreu tant, el Dani es mort"

Segon assalt, noves perspectives,
la suor es freda, com el cor.
Albert a la porta, defensant Gambus's...
la resta no veuran la lluita per enlloc.

I entra un quart,
no se sap com,
"Ho haurà fet el Jacobo?"
Què cabrón...

Gira cua
el vent en contra
"Retirada, retirada!"
"Feu algo, tanoques!"

Entren tres al nostre castell
tot i que encara no es remuntada.
Però estem amb l'aigua al coll;
Ai Déu si l'Albert fa una cantada...

El Comandant Carles s'allunya, s'allunya
se'n va on acaba el camp de batalla
"Perd el temps!" un vailet remuga
i plorarà en sentir la darrera xiulada.

Fita feta gràcies a les donzelles
que als herois animen enmig de la gesta.
I si avui som set, i si som onze?
Que tremoli "el buitre": EL REGNE ES NOSTRE!